Una tempesta d'estiu va deixar ahir fora de joc la xarxa ferroviària catalana, provocant una altra jornada de col·lapse en el servei de Rodalies de Barcelona i amb retards impresentables de més d'una hora per als trens de mitjana distància que uneixen les principals ciutats del país. Es van produir nou avaries simultànies que han fet evident, una vegada més, l'extrema debilitat de la xarxa ferroviària de responsabilitat estatal, el seu manteniment deficitari i l'escandalosa manca d'inversions de les últimes dècades. Actualment la xarxa és la mateixa que la dels anys vuitanta, però el seu ús i les necessitats de mobilitat de la societat i l'economia catalana s'han multiplicat sense que l'Estat hagi estat a l'altura.

Culpar de la situació el mal temps i la mala sort, com van fer ahir els responsables de Renfe, no fa res més que afegir més patetisme a una situació vergonyosa. Les «fortes tempestes» que segons Renfe i Adif van provocar les avaries d'ahir van ser, en realitat, pluges d'entre 40 i 50 litres de mitjana i amb aparell elèctric: un fenomen gens excepcional que els serveis ferroviaris de qualsevol país haurien de superar sense problemes. De fet, mentre Renfe s'ofegava en un got d'aigua, ni els Ferrocarrils de la Generalitat ni TMB van patir ahir cap incident.

Tot això ha passat l'endemà que la ministra de Foment Magdalena Álvarez demanés paciència als ciutadans i poc després que Zapatero anunciés una oficina que suposadament vetllarà per les inversions a Catalunya. Però això ja no s'arregla amb paciència ni amb visites preelectorals, sinó amb dimissions. La situació és tan insostenible que la principal responsable de Foment no pot continuar en el càrrec sense que això signifiqui un menyspreu pels milers d'usuaris que a diari pateixen un servei poc fiable, i per un país que depèn d'aquest servei per al seu desenvolupament.