Roberto Flórez García s'ha guanyat un lloc en la història moderna de l'Estat espanyol en ser el primer personatge del qual s'ha fet públic que actuava com a agent doble espiant a la vegada pels serveis secrets espanyols i pels russos. Fins i tot el director del CNI, Alberto Saiz, va fer per primera vegada una roda de premsa per informar del cas. Segons va dir ahir, Flórez va ser detingut a Tenerife per haver venut entre el desembre del 2001 i el febrer del 2004 informació classificada a un servei d'intel·ligència d'un país estranger, que segons diverses fonts informatives es tractaria de Rússia, tot i que el seu govern ho ha negat.

Segons les dades de la investigació, Flórez, que es va donar de baixa al CNI l'any 2004 després de dotze anys de servei, es va oferir voluntàriament, a canvi de grans quantitats de diners, als serveis secrets russos per facilitar la identitat d'agents i informació sobre procediments, estructures internes i activitats en matèria de contraespionatge. Entre les dades que va facilitar, segons el director del CNI, hi ha la identitat dels set agents espanyols morts a l'Iraq l'any 2003. Va negar, però, que la seva informació servís per al parany que van tenir.

Saiz va negar que les activitats de l'espia doble causessin cap moment de perill per a la seguretat de l'Estat espanyol, la UE i l'OTAN, ni que transmetés cap informació relacionada amb la lluita antiterrorista, ja que «sempre va estar molt allunyat dels serveis antiterroristes del CNI». Tot i així va reconèixer que els ha obligat a replantejar les estructures i els sistemes de seguretat dels serveis d'espionatge espanyols.

També va minimitzar els efectes de les informacions venudes pel fet que si bé «en el seu moment podien ser útils» actualment són d'«interès menor» a causa del temps transcorregut i els canvis interns que s'han produït dins el CNI.

El director del servei d'espionatge va ordenar la investigació que ha acabat amb la detenció de Flórez l'any 2005, quan un incident en el servei de contraespionatge va detectar que podria estar relacionat amb altres que havien passat anteriorment, i es va sospitar que hi podria haver un forat informatiu.

Aquest cas s'ha destapat en un moment especialment sensible amb les relacions entre Rússia i la Unió Europea a causa del conflicte diplomàtic entre el govern de Putin i el Regne Unit pel cas de l'exespia rus enverinat Litvinenko.