El col·lectiu d'estrangers més nombrós de les comarques gironines continua sent el del Marroc. Amb més de 30.000 marroquins a la província, doncs, la nacionalitat marroquina se situa molt per sobre de la resta. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del mes de març, l'altre col·lectiu més nombrós en aquesta demarcació són els gambians: són gairebé 8.000 els ciutadans provinents d'aquest país africà. A les comarques gironines, de fet, hi ha uns 37.000 immigrats més que fa cinc anys; l'any 2002, els padrons municipals tenien registrats 53.715 ciutadans estrangers i, en la actualitat, segons les últimes dades de l'INE, la xifra total és de 89.794. Això representa un 13% del total de la població que hi ha a la província i s'iguala a la resta de Catalunya.

Amb la incorporació a la UE de Romania i Bulgària, els ciutadans d'aquests dos països poden entrar al territori català de la mateixa manera que els dels altres estats membres. Ara els romanesos ja són al tercer lloc del rànquing com a estrangers amb targeta o autorització de residència en vigor. Els búlgars, en canvi, només són 702 i, per tant, tenen molta menys presència que els 4.030 romanesos.

Principalment, el llocs de procedència dels immigrats que hi ha a la província de Girona és l'Àfrica, amb quasi un 49% del total, que en xifres absolutes són 43.528 ciutadans. Els segueixen els procedents dels països membres de la UE, amb un 21%, i en tercer lloc hi ha els iberoamericans, amb un 19%. Els segueixen els asiàtics, els de la resta de països de la UE i els nord-americans. Els que tenen un pes menys important són els ciutadans provinents d'Oceania, que en total només són vint-i-nou. Les nacionalitats amb menys presència al territori gironí són de països com ara Xipre, Malta, Islàndia, Cap Verd, Angola, Congo, Etiòpia, Kenya, Libèria, Jordània, l'Iraq, Palestina, Taiwan i Nova Zelanda, amb menys de deu ciutadans empadronats als municipis de les comarques gironines.