El pregoner de la XII Festa del Renaixement, Eliseu Climent, va començar el seu discurs recordant les vinculacions històriques entre Tortosa i València. Però el president d'Acció Cultural al País Valencià també va recórrer a la història, i a la figura del cronista tortosí Cristòfor Despuig, per recordar que «el far renaixentista per excel·lència» va ser un dels primers a anunciar la «conflictiva» relació entre les terres de Castella i els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Climent va citar altres referències històriques, com ara el Pacte Federal de Tortosa del 1869, per remarcar el «paper central» que la capital de les Terres de l'Ebre ha de tenir «en el marc dels Països Catalans, per la seua situació geogràfica i per tant, per la seua importància estratègica». Amb tot, Climent va admetre que l'horitzó actual no és «gens encoratjador», i va apel·lar a la unitat dels Països Catalans per contrarestar la força «dels que ens volen dividits». «Per això vosaltres, tortosins, teniu un paper decisiu en la nostra cohesió nacional», va concloure.

Climent va pronunciar el seu pregó en un escenari inusual, la plaça de l'Absis de la Catedral. Les obres al carrer Sant Domènec han impedit enguany l'aprofitament del pati central dels Reials Col·legis, i l'acte més solemne de la jornada inaugural va haver de fer-se a la plaça de l'Absis. Després de la tradicional obertura de portes al portal del Romeu, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va jurar el càrrec com a procurador en cap de la ciutat. El primer compromís del tercer procurador en cap de la Festa del Renaixement va ser que el nucli antic llueixi «tot l'any», més enllà dels dies de la festa. Bel va afirmar que el nucli històric ha de ser «un lloc atractiu per viure-hi tot l'any, amb aparcament i equipaments, ben il·luminat i amb carrers en bon estat».