Holanda i Bèlgica són el paradís de la bici, amb dades que, en el cas holandès, arriben al 65% de ciclistes habituals i una molt bona xarxa d'infraestructures. Catalunya està entre les tres comunitats de l'Estat espanyol amb més carrils bici, juntament amb Madrid i el País Valencià, però això no és cap gran mèrit, perquè l'Estat espanyol és a la cua d'Europa en cultura ciclista. El Camp de Tarragona i l'Ebre, tot i tenir tradició, no han sabut o no han volgut donar-li sortida cap a la quotidianitat.

Començant per la mateixa societat civil. L'agrupació d'usuaris Amics de la Bici, la plataforma catalana més potent a l'hora de canalitzar les reivindicacions ciclistes, no té adherit cap grup de les comarques de Tarragona. A la ciutat de Tarragona, on el dèficit de carrils bici és insultant si es compara amb les altres tres capitals catalanes, va sorgir l'any passat l'associació Tàrraco Bici, però fins ara ha estat més aviat poc operativa. Ara el nou equip de govern, liderat pel PSC, hauria de desenvolupar la seva promesa electoral de crear una xarxa de carrils bici i, de fet, el nou regidor d'Urbanisme, Josep Lluís Navarro, s'hi ha compromès; però les condicions de la ciutat no són les millors –els contraris a la idea sempre han argumentat els forts desnivells dins el centre urbà–, i tot plegat està en una fase molt embrionària, amb estudis previs sobre la viabilitat d'una anella perimetral amb carril bici que, des de la zona portuària i passant per l'Arrabassada, faci la volta a Tarragona i uneixi els diferents barris. De moment, a Tarragona només hi ha els sis quilòmetres del port, sumant l'anada i la tornada a la punta del far. També hi ha 3.600 metres previstos entre Tarragona i Bonavista, dels quals se n'han executat 1.300. La resta són declaracions d'intencions, ni més ni menys.

Ajuntaments com el de Tortosa han signat recentment la declaració d'Amsterdam, que advoca pel dret d'anar en bicicleta i fa una crida perquè s'adoptin mesures en aquest sentit. En realitat, però, l'únic carril bici habilitat a Tortosa els darrers anys, a la zona del Temple, ha estat sovint utilitzat com a zona d'aparcament d'altres vehicles. ERC també hi aposta –una de les propostes electorals era un carril entre Bítem i Remolins–, però el seu regidor de Mobilitat, Valentí Marín, encara no es veu amb cor de concretar els seus plans.

Per posar fil a l'agulla, hi ha dues opcions: la voluntat política o la demanda social, i totes dues no acaben de posar-se d'acord. Reus, on 10 dels 17 quilòmetres de carrils bici actuals s'han generat durant el darrer mandat (la carretera de Salou i Mas Iglesias o l'avinguda de Marià Fortuny), encara està lluny de fer de la bici un mitjà habitual de transport. L'objectiu és arribar als 27 quilòmetres els pròxims anys. Però la campanya En bici per Reus, que es va engegar el setembre del 2006 i que ofereix provar una bicicleta gratis durant quinze dies, només ha rebut deu sol·licituds. El més positiu és que tots els que ho han demanat, d'entre 33 i 56 anys, tenen cotxe, i la majoria no havien circulat mai en bicicleta per la ciutat. Per alguna cosa es comença.

Aquesta és una tendència diferent a la registrada a Barcelona, on el creixement del nombre d'usuaris de bicicleta els darrers tres anys ha estat espectacular, sobretot en dies laborables. L'exemple recent és l'impressionant èxit del Bicing, el servei de lloguer de bicicletes. Estudiants, mestresses de casa, jubilats i professionals de 40 anys han situat en tres mesos la xifra d'abonats en 80.370.

A la demarcació de Tarragona, l'opinió del món ciclista apunta a Cambrils com la ciutat amb més usuaris. «Quan es va constituir la Penya Cicloturista [l'any 1973], es va crear un ambient molt favorable que també ha cultivat la presència de turistes del centre d'Europa», explica el cambrilenc i expresident de la Federació Catalana de Ciclisme, Jordi Mariné.

La resta de poblacions importants, com ara Valls i el Vendrell, estan sota mínims. En el cas de la capital de l'Alt Camp, només hi ha comptabilitzat un carril bici a la zona de la carretera a Barcelona, a les urbanitzacions Bon Sol i Pisos Clols. En el cas vendrellenc, l'oferta és mínimament millor: s'està acabant de condicionar un carril bici de 3,5 quilòmetres que uneix, resseguint la via del tren, el nucli del Vendrell i la platja de Sant Salvador, enllaçant en aquest punt amb el carril bici d'entre 1,5 i 2 quilòmetres de l'avinguda Parlament de Catalunya fins a Coma-ruga. Al cor de la Costa Daurada, els quatre quilòmetres entre la plaça Europa i Vila-seca són una excepció enmig del bull i el campi qui pugui estival.

També hi ha carrils bici al delta de l'Ebre, on tradicionalment ha estat més arrelat l'ús ordinari de la bicicleta. Amb tot, el nombre de quilòmetres de carrils exclusius és poc important. Només destaquen, en zones del parc natural, els carrils bici de la bassa de l'Encanyissada (4 km), de la Tancada (3 km), de la bassa de les Olles (3 km) i del Garxal (1,5 km).