El Tribunal Europeu dels Drets Humans, en una sentència del 2 de novembre del 2004, va condemnar el Regne d'Espanya per haver violat l'article 3 de la Convenció per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats, per no haver investigat les tortures denunciades pels detinguts en l'operació Garzón de l'estiu del 1992. Segons l'article 3, quan un individu afirma de manera defensable haver estat víctima de la policia o d'altres serveis comparables de l'estat, és preceptiva una investigació oficial efectiva per arribar a la identificació i al càstig dels responsables. La sentència d'aquest tribunal amb seu a Estrasburg no podia considerar provades les tortures, però tampoc no les podia negar; trobava que dotze anys era un temps especialment llarg des dels fets demandats. Però condemnava la més que dubtosa deixadesa del govern espanyol. Els quinze demandants, assistits per l'advocat gironí Sebastià Salellas, van ser indemnitzats amb 8.000 euros cadascun per danys morals.

Els detinguts recorden i elogien el suport que van rebre de l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), però lamenten el nul suport d'Amnistia Internacional en aquell moment tan delicat. Troben «sospitós, estrany i lleig» el paper d'Amnistia Internacional fa quinze anys. En contactes posteriors, com recorden alguns detinguts, es van excusar, però ja era tard. Paradoxalment, Amnistia Internacional es va fer seva la sentència d'Estrasburg que qüestiona la poca evolució de l'aparell de l'Estat en el tema de les tortures, segons llegíem en un informe aparegut el 2005. Fins i tot, segons es desprèn dels informes més recents d'Amnistia Internacional, l'Estat espanyol continua en la llista dels territoris amb pràctiques condemnades pel relator especial de l'ONU sobre la qüestió de la tortura.

Hi ha informació permanentment renovada sobre la tortura a www.proutortura.net, un web farcit d'enllaços cap a la majoria d'instàncies internacionals, associatives i institucionals, que combaten les pràctiques policials sàdiques per eradicar-les.