| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 4 de juliol de 2007 > El desig, els records i el laberint del llenguatge conviuen en la darrera novel·la de Pep Puig
«Les llàgrimes de la senyoreta Marta» relaciona un adolescent amb una mestraV. GAILLARD. Barcelona El desig com a motor, els records des de la ironia i l'elasticitat del llenguatge, que possibilita la contradicció i la reinvenció del passat, són alguns dels elements que animen la segona entrega de la trilogia de Pep Puig, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries). L'obra, ambientada en un imaginari poble mediterrani, tracta d'una relació entre un adolescent i la seva mestra d'escola, en un procés d'aprenentatge sexual i moral, rememorat en forma de novel·la vint anys després per ell.
«L'escriptura és un reflex de l'aprenentatge.» Pep Puig, (Terrassa, 1969) insisteix que Les llàgrimes de la senyoreta Marta és una novel·la d'iniciació. La d'un jove, en Pau, que descobreix el món a través d'una mestra d'escola d'uns 30 o 40 anys, la Marta, que «estima els llibres i li agrada compartir aquesta passió». Inspirant-se en la pel·lícula nord-americana L'última sessió, Puig fa reaccionar aquest jove fascinat per la tristesa de la dona i el fa escriure sobre aquesta relació vint anys després, quan s'ha convertit en un home que ha perdut la innocència i la història amb la mestra forma part del passat. «Explica la història no des de la nostàlgia, com passa en el film, sinó des de la comicitat i la ironia.» Fins i tot, Puig hi troba un to «burleta»: «Quan mira enrere un s'adona que no pot riure's de la vida, però ell es riu de tot, també del fet d'escriure una novel·la.» L'aprenentatge del jove, «un adolescent com els d'avui dia, sense vocabulari i amb una mirada provinciana del món», és realitza en diversos àmbits: el moral –«l'aprenentatge de la tristesa del món»–, el sexual –«el desig és el que ho guia tot»– i, finalment, el de les paraules: «El llenguatge permet dir una cosa i després una altra, reinventar-se el passat.» En aquest sentit, l'escriptor distingeix entre dos personatges, el noi que aprèn i l'home «que ja té les paraules». Puig adverteix que no es tracta d'una obra «costumista». Tampoc pretén explicar una època. Està situada en un poble mediterrani inventat, el Garrober, tot i que no amaga el seu vincle amb Altafulla. «En aquests pobles tothom sent el pes del nom, com ara en Pau, que és de cal Sabater. Per això marxa. Li pesen massa les arrels». El més trist, però, és que quan torna al seu poble s'adona que els habitants estan contents de viure-hi: «Al final és allò de dir, fem el que fem, serem uns insatisfets.» La novel·la, que reivindica la poesia d'Estellés, queda oberta i inacabada: «El narrador ha volgut deixar-la en el pas previ a la darrera correcció. L'objectiu és intentar preservar la seva ànima.» Les llàgrimes de la senyoreta Marta és la segona entrega d'una trilogia que Puig va encetar amb L'home que torna (2005) premi Jove Talent Fnac. L'autor enllestirà el cicle amb l'Olor de pa acabat de fer, una obra «més realista». |
)
 | |||
|