L'Audiència Provincial de Madrid va condemnar el 8 de maig passat els agents José Luis González Salgueiro, Rodolfo Ruiz Martínez i Javier Fernández Gómez a penes d'entre 3 i 5 anys de presó per la detenció il·legal de dos militants del PP al cap de pocs dies de la manifestació convocada per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), el gener del 2005 a Madrid, durant la qual l'aleshores ministre de l'Interior, José Bono, va denunciar haver estat agredit. Uns dies després de la manifestació, els militants del PP Antonia de la Cruz i Isidoro Barrios, que durant la marxa va exhibir una barra d'acer prop de Bono, van ser detinguts per la seva presumpta participació en l'agressió denunciada per l'aleshores ministre de Defensa.

L'Audiència Provincial de Madrid va considerar que Bono no va ser agredit i que la detenció dels militants del PP va ser «immotivada, arbitrària i abusiva», per la qual cosa condemnava els agents a penes d'entre tres i cinc anys de presó, a diversos anys d'inhabilitació i al pagament d'indemnitzacions monetàries als dos militants del PP afectats, en considerar que els agents eren culpables dels delictes de detenció il·legal, falsificació de document públic i coaccions. La sentència va ser recorreguda en contra en el seu moment davant el Suprem pels agents, el fiscal i l'advocacia de l'Estat. La sala segona de l'alt tribunal espanyol va resoldre ahir el recurs presentat contra la resolució de l'Audiència de Madrid. Per quatre vots contra un, la sala segona del Tribunal Suprem accepta el recurs, en una sentència que anul·la en la seva totalitat la resolució de l'Audiència de Madrid i absol de tots els delictes els tres agents. El magistrat que va votar en contra d'anul·lar la condemna, Manuel Marchena, va emetre un vot particular.

En la sentència, que es farà pública en els pròxims dies, l'alt tribunal espanyol considera que no hi va haver ni detenció i que, si n'hi hagués hagut, hauria estat justificada i que, si no ho hagués estat, no hi ha element subjectiu que mantingui la il·legalitat de l'arrest.

El cas d'aquests agents va ser popularment conegut com el cas Bono, en ser l'exministre un dels seus principals protagonistes. Aquest cas va causar un important rebombori polític i el PP, que va arribar a acusar el govern espanyol de «persecució política», va demanar fins i tot l'obertura d'una comissió d'investigació al Congrés amb l'objectiu de determinar presumptes responsabilitats polítiques de l'executiu en aquest cas. Però la proposta del PP mai va arribar a prosperar.