Que els partits han de tenir una oferta que engresqui la societat del segle XXI ho té detectat el PSC, que internament i pilotat pel vicesecretari Miquel Iceta ha iniciat un procés de renovació del discurs i les propostes adreçat especialment als sectors més innovadors de la societat. Però alguna cosa es mou també en el socialisme català quan al marge de l'aparell i els treballs oficials, el sector públicament identificat com a més catalanista, agrupat entorn a l'excandidat Obiols i el seu Nou Cicle, inicia una llarga reflexió per renovar la doctrina «socialista i catalanista». A la presentació hi va ser el conseller Antoni Castells, el tàndem de José Montilla a les eleccions, que ha quedat eclipsat al govern pels socis Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura. La batalla interna al carrer Nicaragua va passar a millor vida amb el lideratge i la disciplina imposada per Montilla, que aconsegueix que marxi una figura de tant pes com és Pasqual Maragall amb cops de porta mediàtics i ningú es mogui. Com té l'habilitat de sumar-se a Nou Cicle per abraçar-ho tot. Una part del maragallisme que queda al PSC en forma de coalició electoral, Ciutadans pel Canvi, també revisa aquest cap de setmana què vol ser ara que Maragall ja no presideix el partit i l'aposta comprèn guanyar perfil cívic per sobre del polític encara que mantingui els acords de coalició amb el PSC fins al 2010. Si tot plegat, els diversos sectors es mouen o no, es podria comprovar depenent de com Montilla afronti els problemes amb l'Estatut i les infraestructures.

També a ERC Joan Puigcercós busca una oferta del segle XXI. En la seva conferència de dijous va fer una crida a superar el maig del 68 que una generació com la seva veu més lluny. La generació que postula per agafar definitivament les regnes d'ERC, una generació a l'entorn dels 40 anys a la qual Puigcercós vol sumar el nou poder territorial, al que demà vacunarà, amb Carod, contra Reagrupament.

La generació d'ERC també hi és a ICV exemplificada en Joan Herrera, i al PSC, visualitzada en els alcaldes territorials, i és la que també està condemnada a una entesa a CDC. El pinyol de Mas –Francesc Homs, David Madí, Oriol Pujol–, amb els nous barons territorials –Lluís Recoder, Germà Bel i Santi Vila– i els socialdemòcrates Josep Rull i Carles Campuzano, en una renovació interna que CDC comença a abordar ara. Amb Mas o sense Mas després del 2010. Perquè mentrestant CDC i UDC mantenen un pols sobre les condicions per governar eventualment a Madrid. Generacionalment, a Josep Antoni Duran i Lleida ja li toca. Però justament per raons de rellotge biològic Mas vol garanties que això no li impedirà ser president a la tercera. A CDC es plantejaran avui en el consell nacional com explicar que el fet que CiU governi a Madrid no vol dir que el govern de Catalunya s'hagi de decidir allà, sinó que el govern de Madrid es decideix a Catalunya. És a dir, plantejaran que serà el PSC qui, arribat el cas, ha de decidir si accepta que Mas sigui president si guanya les eleccions o, per omissió, fa president Mariano Rajoy. L'altre argument serà que l'Estatut només el poden desplegar plenament els qui el van pactar –Mas i Zapatero–, i que això és millor per a Catalunya. Unió abordarà a Platja d'Aro la implicació del catalanisme en el govern d'Espanya amb Duran insistint com una gota malaia que només CiU pot centrar la política espanyola, mentre CDC espera tenir controlats els crítics amb Unió. A CDC fa temps que van iniciar la renovació ideològica, no culminada, per tenir una oferta alternativa clara. I el mirall és Sarkozy, que el mateix Maragall admet que, com Merkel, té les coses més clares que l'esquerra. Maragall mira a Europa com Obiols, que ara ja l'avala un Partit Demòcrata Europeu si no és el model ultracatòlic italià.

Curiosament, els qui van ser fruit de l'aposta estatutària de Maragall, Ciutadans, nascuts a l'empara dels intel·lectuals que es van allunyar del PSC, ha entrat en crisi com qualsevol partit, quan havia nascut criticant aquests defectes. Al cap d'un any de la seva fundació, celebra el seu primer congrés aquest cap de setmana i al president Albert Rivera ja li ha sortit un sector crític que vol pactar amb Basta Ya en l'àmbit estatal i pel qual aposten la majoria d'intel·lectuals que van impulsar la idea al restaurant El Taxidermista.