Han estat mai en un càsting per fer de figurants en una sèrie de televisió? Els asseguro que és la cosa menys glamurosa del món. Llegeixin, si no. Ahir es feia a Lloret el càsting de la nova sèrie ambientada a la població, que es començarà a rodar a l'octubre. El lloc era l'hotel Don Juan. M'hi arribo al matí amb les expectatives de trobar-hi una cua llarga, com si regalessin alguna cosa, plena d'adolescents histèrics, però quan hi sóc no hi trobo ni cua, ni adolescents. Hi ha gent de tot tipus però sense cues, perquè el càsting dura un minut encara no.

El lloc del càsting és una sala gran, enorme, despullada. Parets de fusta clara, terra que combina el blanc i el negre i, al fons, una taula d'escriptori amb una càmera de filmar petita que s'enfila sobre un trípode també petit. En fi, una càmera de filmar que d'aparença és normal i corrent, com totes les càmeres de filmar que un pot trobar en qualsevol festa o en qualsevol viatge. Davant la càmera enmig d'aquella sala gran i freda, hi ha una senyora prima i petita. És una treballadora de l'hotel Don Juan. Té una pissarreta al davant, que aguanta amb les mans a l'alçada del pit, amb el seu nom. Li fan dir nom i cognoms, edat i telèfon. I després ve un nen, i una nena, i senyors i senyoretes. 150 persones en total. Tots fan el mateix. Alguns amb més gràcia. D'altres amb menys.

Hi ha gent que ha trucat a l'hotel Don Juan demanant si el càsting és per fer de protagonista o secundari de la sèrie. Ni una cosa ni una altra, és per fer ambient. Alguns manifesten telefònicament la seva decepció i diuen que per fer ambient no hi van. Deu ser gent que respira emanacions de grandesa. Alguns es pensen que després del càsting es faran famosos. I ho diuen: «A veure si em feu famós.» No senyor, no serà famós perquè vostè sortirà un moment a la sèrie, com aquell qui no vol la cosa. Amb una mica de sort, veïns i amics li trucaran a casa dient-li que l'han vist a tele. Amb menys sort, el seu paper consistirà a estar en una plaça plena de gent on no serà capaç ni de veure's vostè mateix.

La gent va passant pel càsting. N'hi ha de totes les edats. Un senyor ho fa perfecte. Perfecte per a un càsting de Torrente 4. Si el veu en Santiago Segura el fitxa segur. Hi ha gent que s'entrebanca, d'altres que parlen com una ànima en pena, ensopits, emmidonats i encarcarats. En canvi, hi ha qui no fa escarafalls davant de res, que parla davant la càmera amb esperit, enginy, gràcia i interès.

A mig matí arriba el president del cineclub Adler, Joan Moret. Com a president del cineclub ha vist moltes pel·lícules i el seu càsting fa pensar en l'anunci d'Icat FM. N'hi ha d'altres que també ho fan força bé però són una minoria.

Miquel García, que serà el director de la sèrie Mar d'àguiles va filmant i va mirant tothom que passa. Explica que gairebé es cridarà tothom perquè necessiten prop de 500 extres. Alguns poden sortir en més d'una escena. L'únic que volen és que els que fan de figurants actuïn amb normalitat. Que si són en un bar fent veure que parlen amb algú darrere de l'escena dels protagonistes no es quedin encantats mirant la càmera i els actors, sinó que facin veure que realment parlen amb algú sense fer cas del que fan els protagonistes. Per això, necessiten gent de tot tipus i de totes les edats sense cap talent especial que no sigui el d'actuar amb normalitat.

Ara, un cop gravats, es processaran les dades i es faran grups. Dones d'entre vint i trenta anys, de trenta a quaranta, de quaranta a cinquanta. Joves i adults, nens i avis. Molts tindran el seu segon de glòria. D'altres s'hauran de conformar amb l'experiència i encara gràcies.