La política catalana de l'any 1987 (l'atemptat contra Hipercor va tenir lloc el 19 de juny) girava a l'entorn de dos noms propis: Jordi Pujol i Pasqual Maragall, que vivien els millors anys de les seves vides electorals.

Pujol, president de la Generalitat des del 1980, havia guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1984 per majoria absoluta amb els 72 diputats de CiU, amb una gran diferència respecte de la candidatura del PSC, que, encapçalada per Raimon Obiols, havia obtingut 41 diputats.

Era l'època de les majories absolutes de Pujol, perquè després de la de l'any 1984 va venir la del 1988, en què CiU va obtenir 69 escons, una diferència encara molt significativa sobre el PSC que, altra vegada liderat per Obiols, en va obtenir 42. Entre el 1984 i el 1987, tanmateix, Pujol va haver de superar una crisi que l'afectava directament en l'àmbit judicial i, òbviament, també en la seva trajectòria política: va ser la imputació en el cas de Banca Catalana, del qual el President va quedar finalment absolt.

L'executiu català en actiu el juny de l'any 1987 estava format per Agustí Bassols (Governació), Joaquim Xicoy (Justícia), Macià Alavedra (Indústria i Energia), Joan Guitart (Ensenyament), Joaquim Ferrer (Cultura), Josep Manuel Basáñez (Economia i Finances), Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques), Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social), Joaquim Molins (Comerç i Turisme), Oriol Badia (Treball) i Josep Miró i Ardèvol (Agricultura, Ramaderia i Pesca). L'home fort del govern, probablement era Lluís Prenafeta, secretari general de la Presidència, que ocupava el càrrec des del 1980 i ho va fer encara fins al 1990.

Montilla, a Cornellà A Cornellà de Llobregat, un polític local havia obtingut la seva primera majoria absoluta en les eleccions municipals del 1987 (27 de maig), era José Montilla, que aquell mateix any va accedir a la vicepresidència de la Diputació de Barcelona i que va repetir les majories absolutes a Cornellà els anys 1991, 1995, 1999 i 2003.

L'any 1987 (segona legislatura) el president del Parlament de Catalunya era l'històric polític democratacristià Miquel Coll i Alentorn. Un polític molt més jove, Ernest Benach, es presentava a les eleccions locals del maig encapçalant la candidatura d'ERC al municipi de Reus (Baix Camp). Va obtenir dos regidors (el PSC, 11, i CiU, 8). Aquell mateix any, Benach havia signat la Crida Nacional a ERC, que donava inici a l'etapa de Colom en el partit republicà i, des d'aleshores, explícitament independentista.

A més de la Crida Nacional a ERC, l'any 1987 va ser el de l'eclosió de l'independentisme polític, amb iniciatives embrionàries també en l'àmbit de la societat civil com va ser la I Convenció per la Independència Nacional.

A l'Ajuntament de Barcelona es vivia en ple regnat de Maragall, que havia guanyat les eleccions del 1983, va guanyar les eleccions locals del 1987 i encara havia de guanyar en dues edicions més, els anys 1991 i 1995. Jordi Hereu encara no havia orientat la seva trajectòria política en el consistori de Barcelona i estava en edat de formació, fent estudis de direcció d'empreses a ESADE. Imma Mayol encara no vivia a Barcelona i militava al Partit Comunista de les Illes Balears.

La pugna política entre Maragall (Ajuntament de Barcelona) i Pujol (Generalitat) va viure un moment especialment intens el mes d'abril del 1987 amb la promulgació de les LOT (lleis d'ordenació territorial de Catalunya). Eren la llei de règim provisional de les diputacions, la llei de consells comarcals, la llei municipal i, la que va resultar més conflictiva perquè imposava el model de país de Pujol per sobre del de Maragall, la llei de la conurbació de Barcelona.

El 1987 (el 23 de febrer) va ser també l'any de la presentació pública de la federació Iniciativa per Catalunya, impulsada en el primer moment per ENE (Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra), el PCC, el PSUC i independents, i liderada per Rafel Ribó, actual síndic de greuges. En les eleccions municipals del maig, que també van coincidir amb les eleccions europees, Antoni Gutiérrez Díaz, un comunista històric, va obtenir un escó a Estrasburg. Era el mateix any que entrava en vigor l'Acta Única Europea i, també, la primera vegada que el pressupost de defensa conjunt dels països rics del món superava la xifra simbòlica del bilió de dòlars.

El 19 de juny del 1987, a Espanya, Narcís Serra era ministre de Defensa del tercer govern de Felipe González, i Alfonso Guerra n'era el vicepresident. El delegat del govern espanyol a Catalunya era Francesc Martí i Jusmet, que va ser-ho entre el 1982 i el 1993.

Un mes abans de l'atemptat d'Hipercor, els resultats de les eleccions municipals havien deixat un mapa polític local amb CiU (32,98% dels vots i 4.373 regidors), el PSC (37,25% i 1.710), IC (10,30% i 298), Aliança Popular (5,70% i 219) i ERC (2,45% dels vots i 185 regidors). Com a dada estadística, CiU havia presentat 378 llistes més que el PSC.

L'any 1987, Ernest Lluch (mort per ETA el 21 de novembre del 2000), quan hi va haver l'atemptat d'Hipercor exercia la Càtedra de Doctrines Econòmiques de la Universitat de Barcelona, després d'haver estat ministre de Sanitat fins al 25 de juliol del 1986.