El divendres 19 de juny del 1987, havent dinat, Mercè Manzanares Servitja, de 29 anys, va recollir els seus nebots Jordi i Sílvia de casa la seva germana. En Jordi havia de marxar de colònies i la tieta li havia dit que li regalaria un vestit de bany. Van anar amb cotxe a l'Hipercor de la Meridiana i van entrar al pàrquing subterrani.

A sobre d'aquest subterrani hi havia la secció d'alimentació. José Vargas, acompanyat de la seva dona i del fill de dos anys, feia la compra. En aquell moment van veure una llengua de foc. Eren les quatre i dotze minuts. Els 25 quilos d'amonal que contenia un Ford que havia estat robat al febrer a Sant Sebastià havien explotat sota els seus peus.

Mai no es va saber si la Mercè i els seus nebots acabaven de baixar del seu cotxe o hi tornaven després d'haver adquirit el vestit de bany. Els seus noms serien a la llista dels 21 morts que l'explosió finalment produiria.

En la fosca, José Vargas va protegir el seu fill entre els braços i va agafar la seva dona. Van veure una noia que cremava com una teia. Quan les flames es van haver apagat, la dona de Vargas va agafar la noia per la mà. El grup va pujar unes escales i va sortir al carrer. José Vargas tenia el cos ple de sang. La seva dona no hi sentia. Els timpans li havien esclatat. La panxa del nen era de color marró. «Vaig pensar que el meu fill havia rebentat per dins, però respirava; després vaig entendre que el bollicao que menjava al moment de l'explosió s'havia desintegrat i l'havia tacat tot.» José Vargas no va voler ser traslladat a l'hospital. «En el caos de la plaça de davant l'Hipercor vaig pensar que hi havia gent que ho necessitava més. Vaig anar a casa i em vaig netejar i curar.»

Tres quarts d'hora abans de l'explosió, un home havia entrar a la cabina telefònica situada davant el número 235 de la rambla del Carmel. Va trucar al diari Avui: «Sóc ETA, i en cinc minuts explotarà una bomba a l'Hipercor de la Meridiana. Hem avisat la policia i Hipercor. Gora ETA.»

La policia va inspeccionar l'edifici. L'avís havia parlat de cinc minuts. Va abandonar la recerca quan ja havien passat i llavors es va produir l'atemptat d'ETA que ha produït més víctimes.

Entre els cossos sense vida que la policia i els bombers van treure dels subterranis plens de fum i de ferros rebregats hi havia el de Xavier Valls i els de Rafael Morales i la seva dona, Teresa Daza, tots veïns de Santa Coloma. Xavier Valls, arquitecte, havia col·laborat a fundar la combativa revista Grama en el franquisme. Rafael Morales havia estat jutjat en consell de guerra per haver-se enfrontat a la Guardia Civil en una manifestació, l'any 1972, que reclamava un ambulatori. El projecte d'ambulatori l'acabaria fent Xavier Valls. En uns grans magatzems, i més en els dies de la setmana de gran afluència humana, s'encreuen moltes vides, si ETA i la mort no ho impedeixen.