S'endevinen diversos desglaços simultanis al nostre país. Són desglaços que ens interessen a tots plegats, i que tenen com a protagonistes el conjunt de les forces polítiques catalanes i el conjunt de la societat catalana: el desglaç del tripartit, el desglaç de l'ambigüitat, el desglaç de les llistes tancades i de les falses segones voltes.

El tripartit es desglaça, i tot plegat comença a Barcelona, on Jordi Portabella ha tingut el coratge de trencar el mal negoci que per a ERC i per a la política catalana és el tripartit. Aquest és un projecte del PSC que ha mirat d'accentuar com ha pogut una retòrica d'esquerres abduint-hi ICV-EU i ERC. La primera formació sembla que ha llançat la tovallola i apareix com una comparsa del PSC. Imma Mayol, Saura i els seus saben que tenen els dies comptats com a formació diferenciada del PSC. Sectors d'ERC, encapçalats per Portabella i Carretero, han començat a desfer un camí que els duia a les roques i que fa que el país vagi a la deriva. Ara ha arribat la correcció, i en llocs com Barcelona torna la política i pot tornar alguna cosa semblant a l'eix d'actuació nacional. Benvingut sigui! Aquesta no és la tònica general del país, ni de bon tros. Les dinàmiques són diferents a tot arreu, però és clar que Barcelona marca la pauta en moltes coses, i segur que el desglaç tripartit del cap i casal ho condicionarà tot plegat molt més del que ara mateix ens podem imaginar. Caldrà que actuem amb serenitat, sense pressa, sense impressionar-nos per les conjuntures; segur, tanmateix, que s'ha encetat un camí que no té retorn.

El desglaç de l'ambigüitat. Aquest desglaç afecta tothom. La societat catalana sembla que demana a crits que trenquem les impostures ideològiques. La impostura progre, la impostura nacional. Cal dir les coses pel seu nom. Cal tornar a les arrels dels problemes i a construir propostes clares i netes de petulància discursiva i de petulància publicitària. La gran lliçó d'aquests dies, també en el món de CiU, és que la humilitat, la feina callada del dia a dia, l'enfocament social, la claredat nacional i la frescor dels discursos, sempre positius, han ajudat a una gran renovació de persones i, per tant, d'institucions. Avui sabem que la feina per aconseguir el ple autogovern de Catalunya ha de defugir el cop de pit i l'astracanada; sabem, tanmateix, que el país se la juga cada dia, i que cap posició de força aconseguida no és per sempre. Per això el sobiranisme creix i creixerà més. I en tant que sobiranistes, haurem de desenvolupar estratègies i tàctiques que ens hi acostin sense que l'adversari ens pugi guanyar pel flanc.

El desglaç del sistema electoral i de partits també ha començat. Les segones voltes encobertes que signifiquen les negociacions per formar governs han devaluat el valor del vot. El problema és que l'elector veu en aquests processos una mena de normalització de l'excepció. La solució comporta donar força a les llistes obertes, minvar la proporcionalitat i augmentar els sistemes majoritaris que impliquin el compromís real entre elector i elegible. Des de CiU a Barcelona ja vam proposar durant la campanya la implantació d'un sistema electoral de doble llista, semblant a l'alemany, que combinava la proporcionalitat i la tria directa de regidors. Hi creiem de debò i lluitarem perquè el sistema s'implanti. Amb això recuperarem la idea de mèrit en els polítics, minvarem la força dels aparells, obrirem els processos electorals i acostarem la política a les persones.

Tres desglaços simultanis per a una nova etapa de la política catalana que segurament tindrà el punt àlgid en la decisió del Tribunal Constitucional respecte al nostre Estatut. Tres desglaços que demanen que els polítics del país sapiguem valorar adequadament els ritmes, les converses, els missatges i les actituds. La política és una actitud, una manera de fer, de sentir. I una manera d'entendre el bé comú. Catalunya ha estat mancada de sentit del bé comú els darrers anys. I també de sentit d'estat, d'aquell sentit que construeix un projecte nacional perquè se sent nació, perquè aspira a la plenitud política. Ara es comencen a donar les condicions per recuperar aquest sentit. Si el Bàltic continua desglaçant-se a bon ritme, veurem canvis ben aviat.