Les eleccions del 27 de maig han donat un mapa municipal a Catalunya caracteritzat en primer lloc per un predomini de les majories absolutes. En dos de cada tres ajuntaments una força política pot governar, si així ho desitja, en solitari. CiU continua sent la primera força en aquest sentit –en alcaldies i regidories–, seguida del PSC –que la supera en vots absoluts– i d'Esquerra, que es consolida com la tercera força municipalista de Catalunya.

Però l'atenció de l'opinió pública s'acostuma a centrar en els casos en què no hi ha majoria absoluta, en aquests 300 municipis dels 946 de Catalunya en que són necessaris acords entre diverses forces polítiques per tal de configurar majories que puguin donar estabilitat a tot el mandat.

Contra el que una certa mitologia interessada sosté des que Esquerra va configurar a l'Acord del Tinell, amb el PSC i ICV-EUiA, el primer govern catalanista i d'esquerres, la realitat és que la fórmula del tripartit és lluny de ser la majoritària en el mapa municipal del Principat. De fet, només en 14 ajuntaments hi haurà acord entre el PSC, Esquerra i ICV-EUiA. Per contra, trobem altres fórmules molt més nombroses: 40 acords PSC+CiU, 43 acords CiU+Esquerra, i 61 acords PSC+Esquerra. I altres combinacions menys nombroses, entre altres raons per la limitada presència municipal d'algun dels membres, com ara els 3 acords PSC+PP i els 6 acords CiU+PP.

Tothom amb tothom

Aquest «tothom amb tothom» és també un «tothom contra tothom». Ben sovint els acords municipals, allà on no hi ha majoria absoluta, tenen com a primer objectiu desallotjar la força més votada, la que disposa d'una majoria relativa, que d'aquesta manera esdevé baldera. En aquest sentit, Esquerra ha estat la força més perjudicada, ja que en 37 ajuntaments, malgrat haver-hi estat la força més votada, ha vist com acords entre els seus rivals polítics la deixaven a l'oposició.

Una altra dada que cal destacar és la important renovació produïda al capdavant dels ajuntaments de Catalunya, ja que un 40 per cent dels alcaldes i alcaldesses ho són per primera vegada. I també és una bona notícia que les dones siguin ja un 30 per cent dels electes locals, tot i que només ocupen un 11per cent de les alcaldies.

Dues són les principals conclusions que es poden extreure d'aquesta anàlisi. La primera és que el mapa municipal català és més complex del que sovint els titulars dibuixen. Si parlem d'acords, podem dir que n'hi ha de tot i força. La segona conclusió és que el mapa és cada cop més plural. Durant més de dues dècades el PSC i CiU s'havien repartit el país. Amb alguna excepció, el PSC governava tant dins l'àrea metropolitana de Barcelona com a les grans ciutats que no en formen part, i CiU, en la immensa majoria d'ajuntaments de les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona i en els de les comarques barcelonines no metropolitanes.

Mapa municipal més plural