La dada publicada ahir a El Punt que més d'un centenar d'alcaldables que havien estat els més votats als seus municipis van anar a parar dissabte als bancs de l'oposició, dóna fe de la pluralitat política dels ajuntaments, on les majories absolutes van molt cares i ja comencen a ser una particularitat dels petits municipis, o ni tan sols d'aquests. Però és que, a més a més, aquests alcaldables sense alcaldia pertanyen a tots els partits, i no només de CiU, que és el que fa bandera de fer alcalde el cap de la llista més votada. Si la proposta d'Artur Mas s'hagués aplicat dissabte, ERC no hauria perdut 37 alcaldies pels pactes entre els altres grups del consistori, ni 36 el PSC, per davant dels 20 alcaldables de CiU enviats a l'oposició tot i que havien esta els més votats al seu municipi.

«Doncs ja ho veu: qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra», va explicar ahir Eduard López, responsable de política municipal del partit més perjudicat pels pactes contra els guanyadors, Esquerra. «Els pactes als municipis es fan segons les dinàmiques locals i són legítims malgrat que en casos concrets n'hi ha de discutibles, però aquestes són les regles del joc.»

No hi ha hagut consigna de tripartit i això s'ha notat: l'acord PSC, ERC i ICV només es produeix en 14 municipis. És molt més estesa la sociovergència (el PSC i CiU governen a 43 municipis), i encara més l'acord entre CiU i Esquerra, que s'ha produït a 60 poblacions. Aquesta pluralitat de pactes ha fet que els integrants del tripartit de la Generalitat s'hagin enfrontat en molts municipis. Els més a disgust amb això són els ecosocialistes. El responsable municipal d'ICV, Jaume Bosch, va retreure ahir al PSC que no hagi volgut imitar els socialistes gallecs, que amb el BNG van fer un acord global per als pactes postelectorals als municipis. «No han volgut perquè per ells era prioritari tenir determinades alcaldies, i en absència de cap acord nosaltres hem decidit segons la dinàmica de cada municipi.» Això els ha permès aconseguir alcaldies amb CiU, com ara la de Cerdanyola del Vallès, i passar de 16 a 25 alcaldies, sobretot a l'àrea metropolitana, on en té 7 i és la segona força en nombre d'alcaldes. Des d'Esquerra, Eduard López recorda que els 14 municipis amb tripartit són menys que la vintena de fa quatre anys i això demostraria que «l'àmbit local té una dinàmica pròpia, no hi ha hagut consignes prèvies ni s'ha anat contra ningú i qui fa aquesta anàlisi no s'ajusta a la realitat».

EL PP ES PLANTEJA UNA SEGONA MARCA
El secretari general del PP a Catalunya, Rafael Luna, també coincideix en la pluralitat política i la diversitat de pactes, en què el seu partit també ha jugat amb llibertat segons cada municipi, amb prioritat de pactes amb CiU i el PSC però també, com reconeix Luna, «en casos molt especials amb Esquerra o Iniciativa». Al PP català ja pensen en la batalla per les eleccions espanyoles, que vindran com a molt tard la primavera vinent, però els seus líders ja apunten algunes reflexions estratègiques interessants: «Hem perdut vots i regidors als petits pobles de la Catalunya interior, mentre que a les poblacions de més de vint mil habitants ens mantenim o, si no hagués estat per Ciutadans, pugem. Això vol dir que a la Catalunya interior, on la gent és més reticent a implicar-se amb les sigles dels partits i on compta més el vot útil de qui governa a la Generalitat.» Segons Luna, els tres partits d'esquerres van presentar-se al territori amb segones marques associades a grups locals independents (Progrés Municipal, el PSC; Acord Municipal, Esquerra, i Entesa pel Progrés Municipal, ICV), i el líder popular admet que ara és el PP el que es troba en aquesta situació. «Podria ser una possibilitat per reforçar la nostra presència a la Catalunya interior», reconeix Luna.

Aquests grups associats als partits d'esquerres dissabte van aconseguir 122 alcaldies. Jaume Bosch defensa les marques electorals associades perquè «justament ara que calen mecanismes per fomentar la participació de la gent, aquest sistema permet que grups independents es puguin presentar sense pagar el peatge de no tenir representació a les diputacions i els consells comarcals», ja que els seus vots en aquestes institucions s'afegeixen als partits amb els que van associats: el PSC, ERC o ICV.

L'estudi de tots els municipis publicat ahir per El Punt dibuixa l'alcalde típic com un home d'entre 40 i 60 anys, que ha de governar un ajuntament on només el 30% dels regidors són dones. Per Jaume Bosch, això significa un augment del nombre de dones que demostraria que la llei d'igualtat «era del tot necessària» i que ara cal anar més enllà.