La mesa d'edat, constituïda per la socialista Amèlia Barbero i el republicà Quim Ayats, va anar cridant els 25 regidors perquè dipositessin el seu vot pel pròxim alcalde. Un cop constatat que Cristina Alsina (ERC) i Joan Olòriz (ICV) renunciaven a presidir el consistori, el resultat era fàcilment previsible i es reeditava així el tripartit que permet a Pagans encetar el seu tercer mandat com a alcaldessa –el primer va substituir Joaquim Nadal–. L'alcaldessa va parlar de l'abstenció i de mecanismes per combatre-la, del paper que ha de fer Girona en el progrés cívic del país, de com hi ha d'haver seguretat i convivència a tots els barris, de la necessitat que els ajuntaments tinguin un sistema de finançament millor o el seu compromís de lluitar contra l'exclusió. Però probablement el canvi més significatiu es va produir per una relació diferent amb l'oposició: «Vull assegurar la disponibilitat a incorporar els seus parers i punts de vista per als projectes estratègics i de cabdal importància per a Girona», va dir Pagans, que també va parlar de la necessitat que la ciutat lideri però s'entengui amb la resta de pobles de l'àrea urbana per fer un nucli potent capaç de tirar endavant projectes i iniciatives conjuntament.

Els portaveus dels tres grups de govern, Joan Pluma (PSC), Cristina Alsina (ERC) i Joan Olòriz (ICV), van coincidir a dir que l'acord de govern es presenta amb les il·lusions renovades. «Obrint una nova etapa sense nostàlgia. Són quatre anys que ens estimulen», va dir Pluma. Olòriz, per la seva banda, va posar l'accent en els temes socials, i va asseverar que, «si bé un ajuntament no ho pot fer tot, ha d'estar pendent de tot». Alsina, per la seva banda, va insistir que la societat ha avançat molt i que calen noves formes de govern.

La sala de plens va quedar petita i hi van participar un bon nombre de personalitats, com ara el conseller Joaquim Nadal, els diputats Àlex Sàez i Pia Bosch, el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, i la defensora del ciutadà, Teresa Seseras.