El major nombre de pactes estables de govern els han establert el PSC i ERC. Malgrat aquesta aparença de desacord escenificat, amb els diferents graus de crisi, a Barcelona, Blanes o Figueres, socialistes i republicans han pactat en 61 municipis. Aquests pactes són en totes les fórmules possibles entre les dues formacions. Això és, entre els independents de PM i els d'AM, entre el PSC i AM, entre el PSC i ERC i entre PM i ERC. De pactes directes entre les primeres sigles dels dos partits, PSC i ERC, n'hi ha hagut en 44 municipis: 15 a la demarcació de Barcelona, 6 a les comarques gironines, 11 a les Terres de Ponent i 12 a les comarques meridionals.

Alguns d'aquests pactes s'han d'entendre com el tripartit que no ha estat. En força municipis, ICV-EUiA-EPM no va obtenir representació i no van poder assolir el nivell de pactes tripartits que s'esperava i que tant va témer i denunciar CiU. Aquesta davallada ecosocialista ha estat especialment pronunciada a les comarques gironines, on ICV va perdre el seu representant a la Diputació de Girona i no tindrà l'oportunitat que esperava de ser al govern. ERC i el PSC han pactat per governar junts les diputacions de Girona i de Lleida. Segons aquests pactes, el PSC, amb més diputats provincials, cedeix la presidència d'aquestes corporacions a un representant d'Esquerra Republicana. Després de l'acord per a la Diputació de Lleida, que implicava un acord en alguns ajuntaments i en consells comarcals, i sobretot després del pacte per a la Diputació de Girona, semblava que, per efecte dominó, tots els pactes següents afavoririen les dues formacions. N'hi ha continuat havent de desfavorables pels dos costats, segons les necessitats de cada municipi. Els dos partits havien proclamat sempre la seva preferència pels acords estables en clau local.