Com és lògic, els discursos dels dos grups de l'oposició van ser radicalment diferents. Concepció Veray (PP) va parlar de reptes pendents, com ara la reforma de la carretera Barcelona i el TAV, que en principi havia d'arribar a Girona el 2004, després el 2009 i ara, el 2012. Veray finalment va constituir un grup municipal de dos regidors, ja que l'altre regidor, Jan Castel, té obert un expedient d'expulsió del partit, però encara no ha constituït el grup mixt.

Per la seva banda, Carles Puigdemont, va reconèixer la legitimitat del pacte de govern, però va dir que aquest és un acord més propi dels final d'una etapa que no pas d'un principi, i va recordar com finalment no ha reeixit l'intent de formar, per primera vegada, un acord que deixés al marge el PSC. Puigdemont va parlar del principi d'una nova era política i va criticar que PSC, ERC i ICV vagin fent tripartits de manera indiscriminada per tot el territori. Al seu parer, el pacte és «com un cotxe personalitzat que porta la carrosseria de sempre» i va vaticinar que no tardaran a arribar les desavinences.