L'únic alcalde de Tarragona que han conegut els joves que acaben d'assolir la majoria d'edat, Joan Miquel Nadal, deixarà de ser-ho avui quan faltin pocs minuts per les 12 del migdia, quan el socialista Josep Fèlix Ballesteros prengui possessió del càrrec. Nadal és batlle des de la moció de censura del 17 d'agost del 1989, en què CiU, Aliança Popular i el CDS es van unir per destronar el socialista Josep Maria Recasens. El que ha estat 6.512 dies al capdavant de la ciutat justifica que l'objectiu era donar «una empenta necessària» a una «Tarragona grisa». La llista de CiU del 1991 va aconseguir majoria absoluta, però quatre anys més tard el batlle va haver de pactar amb el PSC. El 1999 els convergents van canviar de núvia per anar-se'n amb el PP.

La conservació del patrimoni històric de la Tàrraco romana ha tingut actuacions criticades com ara el tractament de les restes del Parc Central i enaltides, com ara la capçalera del circ. Sigui com sigui, la declaració de patrimoni de la humanitat l'any 2000 és una de les fites que més empenta ha donat al turisme (ajudat amb escreix per Port Aventura) durant els anys de Nadal. Un turisme que ha lluitat per conviure amb la petroquímica. Nadal veu com un mèrit que les químiques patrocinin Sant Magí i Santa Tecla. Les festes tradicionals han crescut en pes i actes i Nadal sempre recorda que «abans la gent marxava de Tarragona quan eren festes, ara la gent torna de vacances per les festes».

RAMBLA I PÀRQUINGS
Qualsevol obra, segons Joan Miquel Nadal, té tres fases: «Visca l'alcalde, em cago en la mare de l'alcalde i visca l'alcalde.» Amb polèmiques o sense, la plataforma del Miracle, el vial Bryant, el Teatre Metropol i la vela del Camp de Mart són part de l'empremta que l'època de Nadal ha deixat a la ciutat. També ho és una de les obres més característiques, l'acabament de la rambla Nova fins al riu Francolí.

Una altra de les aportacions en infraestructures han estat els pàrquings. De fet, abans del 1989 l'únic municipal que hi havia era el de Saavedra. L'últim, el de Jaume I, no s'ha pogut acabar i l'alcalde marxa sense haver volgut fer públic quant ha costat als contribuents. Aquesta no ha estat l'única polèmica de l'últim mandat. L'escàndol urbanístic de Terres Cavades va fer dimitir la mà dreta de Nadal, el regidor d'Urbanisme Àngel Fernández, quan va sortir a la llum pública que tenia interessos a la zona, on s'havien de fer prop de 5.000 habitatges. Tot i que ningú nega la manca d'ètica de Fernández, la querella contra l'exregidor va quedar arxivada, igual com la denúncia contra el mateix Nadal per l'afer del túnel de rentatge de Torreforta. El cas Parc Central encara està obert.

Una de les transformacions que han donat més volada a la ciutat és l'arribada de la universitat el 1992. Tarragona ha canviat però Joan Miquel Nadal manifesta que no se'n vol emportar tot sol el mèrit: també ho han fet possible les persones que hi habiten (30.000 més que fa 20 anys). El seu desig, que els 138.000 tarragonins se sentin orgullosos de ser-ho. En 18 anys hi ha hagut temps per fer moltes obres, però no totes les que eren necessàries. Tarragona continua sent l'única capital de demarcació catalana creuada per les vies del tren i la façana marítima és poc més que una promesa per complir.

FINAL D'ETAPA AMARG
La crisi entre Unió i CDC per decidir qui seria el successor de Nadal ha fet que trigués més del compte a marxar, fet que el partit havia previst entre el 2005 i el 2006. Ara l'alcalde deixa el càrrec havent acabat el mandat amb un govern en minoria, enmig d'un rebombori veïnal sobre les expropiacions del pla d'ordenació urbanística municipal i amb una multa de 1.500 euros que ha de pagar de la butxaca per haver desobeït l'ordre judicial d'enderrocar el restaurant del fortí de la Reina.