El president del Congrés, Manuel Marín, va enaltir ahir la figura del rei durant la transició espanyola, perquè, segons va argumentar, Joan Carles va abanderar el desig de llibertat i la democràcia que ambicionaven els espanyols. En l'acte de commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, que es va celebrar al Congrés presidit pels reis i el príncep, Marín també va tenir paraules d'elogi per als polítics d'aquella època i, amb la vista posada en el present, va apel·lar a la unitat de les forces democràtiques.

Després que es projectés un vídeo sobre el paper de la Corona en la recuperació de la democràcia a l'Estat espanyol, Marín va justificar aquest homenatge en la necessitat de recordar el que es va fer entre tots i, «per mèrits propis», el que van fer la Corona i el Rei, i va felicitar al monarca per haver sabut, segons va dir, «comprendre i abanderar» el desig majoritari dels espanyols: «Volíem llibertat –va apuntar–, volíem la democràcia, volíem ser europeus, volíem ser normals.»

Joan Carles I va tancar amb les seves paraules la commemoració del 30è aniversari de les eleccions del juny de 1977 i va explicar que no es cansarà de repetir que «el futur depèn de nosaltres, que tenim la capacitat de conduir i liderar el camí cap a un futur cada vegada millor». El monarca va demanar una especial dedicació «a derrotar l'abominable xacra del terrorisme cruel i inhumà que tantes víctimes i dolor ha generat, forjant de nou –com tantes vegades he demanat– la necessària cohesió i unitat per arribar a un objectiu tan vital com irrenunciable». Després d'indicar que fa «dècades que patim les brutals conseqüències del terrorisme, les seves extorsions i amenaces». «Avui la continuem suportant. Penso especialment en la societat basca», Joan Carles I va recordar el deure moral contret amb les víctimes i les seves famílies. Va expressar també la «serena convicció» que els espanyols «sempre protegiran les institucions i forces de seguretat en aquesta lluita, utilitzant tots els instruments de l'Estat de dret». Va advertir que «divisions i desavinences no poden ser companys de ruta d'una gran nació com Espanya, la transició política de la qual, marc de convivència democràtica i profunda modernització, segueixen sent exemples per al món i ens ha de servir d'estímul als espanyols».

El rei va dir també que «avançar dia a dia, superant noves dificultats i desafiaments és una tasca per a la qual necessitem disposar d'una convivència serena, integradora i influent al servei del progrés i de l'interès general».

ELS CONVIDATS

Després dels discursos, Marín va aixecar la sessió i parlamentaris d'avui i d'ahir, juntament amb les diferents autoritats convidades, es van poder retrobar als passadissos del Congrés. Però molts dels convidats, com el president del govern estatal i altres membres de l'executiu, van esperar a l'hemicicle per poder saludar l'exsecretari general del PCE Santiago Carrillo i l'exsecretari general de CCOO, Marcelino Camacho, que van ser els més saludats.

Entre les principals absències, destacaven la dels expresidents Adolfo Suárez –pel seu estat de salut–, Felipe González i José María Aznar, que van al·legar raons d'agenda.