«El pecat original l'arrossegarem fins al final de la nostra existència», reconeixia el director del Ramon Llull, Josep Bargalló, en l'acte de presentació oficial del programa de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Bargalló, que va començar el seu discurs afirmant que era «bona» l'expectativa que s'havia aixecat amb la «notòria i notable» polèmica que s'ha generat entorn de Frankfurt, va acabar demanant que aquesta disputa no focalitzi l'esdeveniment, que tendrà lloc entre el 9 i el 14 d'octubre. L'enrenou que s'ha aixecat respecte a Frankfurt el va portar a defensar el «nostre plurilingüisme» fins al punt d'afirmar que tenim «la llengua mitjana d'Europa més moderna», perquè «no hi ha cap zona monolingüe a Catalunya». Més endavant va reconèixer que no tenia cap intenció de prescindir dels escriptors en castellà. De fet, va dir que s'havia entrevistat personalment, «algunes vegades parlant-hi fins i tot quatre hores», amb escriptors catalans que escriuen en castellà per mirar de convèncer-los que participessin «on ells se sentissin més còmodes», i que ho havien refusat per no llevar «protagonisme» als escriptors en català. També va apuntar que cap d'ells no va declinar la invitació perquè se sentís «marginat» o «vetat», encara que sí que havien coincidit a manifestar-se «cansats» pel debat que s'havia obert. Concretament, Bargalló va comentar que s'havia entrevistat amb Juan Goytisolo, Javier Cercas, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Carlos Ruiz Zafón, Enrique de Hériz i Núria Amat. D'aquests, sols Juan Goytisolo participarà en un dels audiovisuals de l'exposició Cultura catalana, singular i universal. Sergi Pàmies, que va manifestar públicament la seva oposició a assistir a la fira, també hi serà present a través d'aquests audiovisuals. «Els escriptors tenen el dret a fer el que vulguin i a opinar el que vulguin, i a venir si volen venir», va assenyalar Bargalló. Al PP, però, no l'han convençut aquests arguments, i el diputat Rafael López ha va anunciar ahir que demanaran la compareixença de Bargalló al Parlament perquè expliqui «amb quins criteris s'ha elaborat la llista d'autors, a quins s'havia convidat, i quins han declinat l'oferiment i per quines raons». López va acusar el Llull i el govern d'haver fet un «ridícul internacional» amb aquesta qüestió.

Al president de la Fira de Frankfurt, Juergen Boss, que ahir va reconèixer que havia començat a descobrir la cultura catalana quan van escollir-la perquè fos la convidada d'honor del 2007, li va semblar «correcte que es prioritzin els escriptors que escriuen en català», perquè ben mirat Carlos Ruiz Zafón ja hi serà a través de la seva editorial, i aquest «nosaltres ja el coneixem». Imma Monsó, que ahir va exercir de pregonera, va reivindicar la «lluita contra les etiquetes» que es volen imposar als escriptors, perquè «la literatura, o és universal, o no és, i la nostra literatura ho és i ha d'aspirar a seguir-ho sent». Monsó, que es va presentar com a «escriptora perifèrica», va exposar el perill que representen els amors incondicionals. «Com a escriptora, m'estimo la meva llengua sota la condició que els continguts que vehicula bullin d'idees i d'interès. Per damunt de l'amor a la llengua, hi ha l'amor a la paraula, que és el lloc on habiten les idees, l'únic lloc on tots els escriptors segurament coincidiríem; i posant un excessiu èmfasi en la llengua, es corre el risc que les idees raregin o es facin rígides.»

El Llull compta portar a la fira 130 escriptors, dels quals 101 ja han confirmat l'assistència, i que el discurs inaugural serà a càrrec de Quim Monzó, i el de cloenda, de Baltasar Porcel, a qui Òmnium Cultural acaba d'entregar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Tres autors més que també tindran un paper rellevant seran Pere Gimferrer, Carme Riera i Joan-Francesc Mira, que participaran amb el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, en l'obertura del programa literari. Aquest programa se centrarà en tres eixos bàsics: clàssics traduïts a l'alemany, des de Ramon Llull a Salvador Espriu; obres d'autors actuals com ara Jaume Cabré, Carme Riera, Quim Monzó, Baltasar Porcel, Maria Barbal, Miquel de Palol, Jordi Puntí i Sánchez-Piñol, que també han estrat traduïdes a la llengua teutona, i un seguit de diàlegs que s'establiran entre autors catalans i alemanys, i també amb altres grans autors europeus, com ara el que establiran Joan-Francesc Mira i Konrad György.