És la primera dona que ingressa en aquests universos literaris que des de fa tres cursos organitzen els centres culturals de Girona, i no és una dona qualsevol. Delicada i introspectiva com Proust, experimental i ambiciosa com Joyce, dotada d'una facultat d'elucubració propera a la nàusea com Sartre, Virginia Woolf té alguna cosa de cada un dels escriptors que l'han precedit, però se'n distancia també precisament perquè va ser dona, i a les dificultats prodigioses que s'imposen a la creació d'una obra mestra va haver-hi d'afegir les molt més humiliants dels prejudicis, els deures domèstics i fins l'hostilitat. Algunes de les seves antecessores, com Jane Austen, s'havien sobreposat a aquestes contrarietats amagant de pressa el manuscrit sota la labor cada cop que algú entrava a l'habitació, però sobretot convencent-se que ben mirat no desitjaven res del que tenien prohibit. A l'interior de les cases de l'Anglaterra victoriana, s'admirava Woolf, devia flotar-hi una intensa aroma com de flor premsada de tanta energia creativa que hi havia quedat atrapada. Ella, però, va poder-hi donar curs, tan lliurement que es diria que tota la seva obra és pura consciència en moviment, i en bona part estimulada per l'ambient familiar, refinat i culte, d'una liberalitat insòlita a l'època, com ho seria també la que descobriria arran de la feliç mudança, el 1904, al barri londinenc de Bloomsbury, on a través del seu germà Thoby Stephen entraria en contacte amb artistes i intel·lectuals com ara Clive Bell, Lytton Strachey, Dora Carrington, John Maynard Keynes, Roger Fry, Bertrand Russell, E.M. Foster, Katherine Mansfield, Vita Sackville West i, sobretot, Leonard Woolf, l'home pacient amb qui acceptaria de casar-se, amb una barreja desconcertant d'amor i càlcul, i a qui hauria d'agrair, en la darrera carta abans del suïcidi, haver-li donat la màxima felicitat de la seva vida.

De Bloomsbury i del seu ambient tractarà justament la primera jornada de l'Univers Woolf, demà a 2/4 de 8 de la tarda al Centre Cultural La Mercè, on Marta Pessarrodona, escriptora, traductora i pionera en la divulgació de l'autora de Mrs. Dalloway a l'Estat espanyol, parlarà de la vigència de la seva obra i de l'esperit d'aquella comunitat privilegiada d'amics. Per recrear l'atmosfera de les reunions que cada dijous aplegaven a casa dels Stephen poetes, crítics, economistes, artistes i filòsofs, però també els interiors lànguids, morbosos, en què monologuen les figures femenines de les novel·les de l'escriptora, El Celler de Can Roca oferirà divendres, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, al pati de la Casa de Cultura, un berenar a l'estil victorià comentat pel periodista d'El Punt Salvador Garcia-Arbós i basat en sandvitxos, te i la indispensable partida de bridge. Després de la degustació gastronòmica, és recomanable no marxar de la Casa de Cultura, perquè a les 8 de la tarda, a l'Aula Magna, els actors Xavier Ausellé i Cristina Cervià recrearan en un espectacle teatral una de les obres més lúcides i influents sobre l'estatus social de la dona i la naturalesa de la creativitat i el geni, Una cambra pròpia.

Paral·lelament, les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià distribuiran una guia de lectura amb el perfil biogràfic de l'escriptora i una selecció de la bibliografia disponible, que la Llibreria 22 també exhibirà en un lloc destacat al seu aparador. El Museu del Cinema s'adhereix a l'homenatge amb la projecció, dijous que ve, dia 14, a les 8 de la tarda, del film de Sally Potter Orlando, basat en la novel·la més lliure de Woolf –tan entremaliada com ho seria Flush, on adopta la veu d'un gos–, en què un personatge es transforma indistintament en home o dona al llarg del temps per experimentar totes les formes de l'art i l'amor. A la mateixa hora, també dijous, la Biblioteca de Salt ha convocat una trobada del grup de lectura per comentar Mrs. Dalloway amb l'escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà, i dimecres de la setmana següent debatran la mateixa novel·la els membres del club de lectura de la Biblioteca de Girona (18.30 h). Pel dimarts dia 19, La Mercè proposa una taula rodona sobre les Influències i experiències de Virginia Woolf, amb l'escriptora Carme Riera, l'especialista en literatura anglesa dels anys vint Mireia Llorens, la professora de la Universitat de Girona Margarida Casacuberta i l'actriu Cristina Cervià, moderades per la periodista Imma Merino. L'última activitat serà el dijous dia 21 amb la projecció de Las horas, recreació lliure de Mrs. Dalloway a través de tres dones d'èpoques diferents, a la Biblioteca de Salt (21 h).