| |||||
|
divendres, 8 de juny de 2007 > Carod i Maragall defensen la «legalitat» de suprimir la tercera hora de castellà
Educació permetrà fer matèries no lingüístiques en castellà o anglès i establirà 665 hores de lliure disposició als centresMARCEL BARRERA. Barcelona La supressió de la tercera hora de castellà a les escoles de primària és completament «legal» i s'ajusta al nou Estatut i també al decret aprovat pel govern espanyol el 7 de desembre. La normativa del govern de Zapatero preveu un mínim de 665 hores de castellà a primària en lloc de les 420 de la normativa que han pactat PSC i ERC per a Catalunya. Tot i aquesta retallada horària, en una compareixença conjunta, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, van assegurar que el decret que aprovarà el govern a final de juny «dóna seguretat jurídica a les escoles», les quals decidiran si fan o no la tercera hora. Maragall va admetre que s'han portat les competències de la Generalitat «al límit».
M.B. Carod-Rovira i Maragall van fer servir ahir una mateixa frase que il·lustra a la perfecció l'acord polític entre ERC i el PSC: «No hi haurà tercera hora de castellà.» El projecte de decret, que aprovarà el govern de José Montilla a finals de juny i que ha costat moltes hores de negociació al més alt nivell, preveu únicament 420 hores de castellà, és a dir, dues setmanals de primer a sisè de primària. «Farem les mateixes que hem estat fent fins ara», va dir un Maragall aparentment incòmode i que en pocs mesos ha passat de defensar la tercera hora a negar-la. Ahir a la tarda, ERC va difondre un comunicat que posa de manifest el canvi de 180 graus del Departament d'Educació. Mentre que en la proposta inicial s'establien les 665 hores mínimes del decret del ministeri de la ministra Mercedes Cabrera, que després de la seva aprovació va dir que garantia el bilingüisme a les escoles, en la proposta que ara hi ha damunt la taula del govern es rebaixen en 245, fins a les 420 que ja hi havia. Ahir fonts del Ministeri d'Educació van optar per no valorar la decisió del govern en espera de «conèixer el text i estudiar-lo amb calma». Carod i Maragall, que va explicar que el decret és una obra d'«enginyeria lingüística» i que s'ha trobat una «via legal per no incloure la tercera hora i respectar el decret del ministeri», van coincidir a dir que el nou Estatut dóna cobertura legal al decret. Tot i que el mínim d'hores de castellà serà de dues a la setmana, les escoles en podran fer tres, sempre que respongui a raons sociològiques i pedagògiques, i s'inclogui en el projecte lingüístic que cadascun dels 2.800 centres que hi ha a Catalunya hauran de presentar perquè aprovi el departament d'Ernest Maragall. Un dels aspectes més espinosos és la possibilitat d'introduir assignatures no lingüístiques en castellà, com ara matemàtiques i ciències socials, i que s'estengui aquesta opció en detriment del català. Mentre que Carod-Rovira va dir que «no era obligatori» fer-ho perquè el decret final no ho preveu, Maragall va remarcar dues vegades que «es podran» fer assignatures en castellà o també en anglès, ja que la normativa persegueix el trilingüisme a l'escola. Aquesta possibilitat de fer matèries en castellà, que arran de les negociacions entre el PSC i ERC s'ha tret de l'articulat del decret, s'inclourà en canvi en les instruccions d'inici de curs que rebran les escoles, segons va confirmar ahir Maragall, que va assegurar que aquestes instruccions seran «clares». El conseller també va assenyalar que com a novetat s'han introduït a tota la primària 665 hores de lliure disposició dels centres, els quals podran utilitzar-les per fer castellà o reforços d'altres matèries. A Vallvidrera ja hi ha alguna escola que farà més castellà. És el cas de l'escola Nabí, que ha decidit «reforçar el castellà perquè hi ha alumnes que en saben poc». Maragall, que espera que el projecte passi el sedàs de la comissió jurídica assessora sense problemes, va dir que s'aposta pel trilingüisme, la immersió lingüística i l'autonomia dels centres. El conseller també va anunciar que la immersió s'estendrà a l'ESO a través del currículum que ha d'aprovar el govern aquest mes, tot i que no se'n coneixen més detalls perquè ahir no es va voler fer públic el projecte. El decret lingüístic de l'ESO, una vella reivindicació d'ERC, es va guardar en un calaix la legislatura passada després d'una sentència que obligava a escolaritzar en castellà un nen de Badalona i es va produir una ofensiva mediàtica contra el català. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>Disconformitat de la Plataforma Pel Català a l'Escola >La reforma començarà pels alumnes de 6 i 7 anys >Un gest cap a ERC >El govern defensa la legalitat de suprimir la tercera hora de castellà |
|