| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dijous, 7 de juny de 2007 > Porcel: «M'han donat el premi no perquè hi hagi capelletes, sinó pel que he fet»
L'escriptor d'Andratx, recuperat fa poc d'un càncer al cervell, guanya el 39è Premi d'Honor de les Lletres CatalanesVALÈRIA GAILLARD. Barcelona Fa quatre dies Baltasar Porcel es queixava durant la presentació d'unes jornades d'homenatge a la seva figura que «cap instància oficial» es preocupava d'ell. Ara Òmnium Cultural, presidit per Jordi Porta –conseller editorial amb Porcel del nou Grup 62, juntament amb Xavier Folch–, li ha atorgat el 39è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 30.000 euros. El guardó reconeix la tasca intel·lectual de l'autor dedicada a les lletres catalanes en les seves facetes de novel·lista, periodista i assagista. «La seva obra és d'una densitat excepcional», l'elogiava ahir Vicenç Villatoro, membre del jurat. Visiblement complagut i emocionat, Porcel, que acaba de superar un càncer, va assegurar que ha rebut el premi «pel que ha fet» i no per les «capelletes» literàries.
«El premi em sembla molt bé. Perfecte. Em ve en un moment molt curiós de la meva vida. He complert 70 anys, he patit un càncer i l'he vençut. He rebut un homenatge a la Pedrera fa uns dies i tots els diaris han parlat de mi. Només puc dir que sóc la meva obra.» Un Baltasar Porcel eufòric, va justificar-se ahir pel premi rebut, tot explicant que a Catalunya sempre hi ha hagut «capelletes» i «punts de vista»: «M'han donat aquest premi no perquè hi hagi capelletes, sinó pel que he fet.» Com els personatges de les seves novel·les, Porcel creu en la força de les passions i en les persones que es forgen el seu destí. «Si hagués estat llest hauria marxat a Madrid a escriure en castellà quan vaig començar, però pel llenguatge de la meva mare vaig anar a Barcelona i vaig escriure en català», va dir. La llengua –«la casa de l'ànima», va dir el d'Andratx citant Heidegger– és una de les preocupacions principals d'aquest escriptor que va fer els seus primers passos en l'editorial Planeta. Però la llengua no entesa com el català normatiu, sinó com el llenguatge particular perquè, finalment, «Ramon Llull no coneixia Pompeu Fabra». L'autor de Cavalls cap a la fosca confessa que fins als 14 anys no va llegir llibres en català. Va ser gràcies a un capellà «enviat per Déu». La descoberta literària li va semblar un «miracle». Els títols eren Tres viatges en calma per l'illa de la calma, de Fuster Mayama, Gabriel (GAFIM); Flor de card, de Salvador Galmés i L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver. La lectura d'aquests llibres va representar tota una revelació per al literat: «De jove escrivia contes en castellà, però veia que allò fallava, perquè jo parlava amb la família i els veïns no tan sols en mallorquí, sinó amb una llengua familiar que s'ha conservat perquè estava aïllada.» «Els cans luden, això vol dir que la mort passa a prop.» Aquesta frase que deia la seva mare quan els gossos bordaven, encara es compta entre els records més intensos del novel·lista, que encara identifica «ludar» amb la mort: «Ens explicava que quan els cans luden, la mort està a prop i nosaltres la veiem en les ombres i teníem molta por. He volgut escriure a partir d'això.» El conjunt de la seva obra, amb títols que recreen la seva Andratx natal, no tenen cap intenció de construir un mite: «Escric sobre els homes i les seves passions en un escenari concret, però no per fer costumisme.» Alguns dels seus referents que han descrit «la gent del camp» són Gogol, Faulkner i Pavese. Però Porcel, per sobre de tot, es declara un lector dels clàssics grecs, amb una predilecció especial pels presocràtics, Homer i Heràclit: «El que penso i dic ja s'ha pensat abans, com ara la comunicació amb el planeta, la idea que he estat peix, seré aire, sóc núvol». Porcel no sap quines obres recomanaria als lectors perquè simplement les recomana totes. El problema, segons el novel·lista, és que un autèntic escriptor, quan acaba una obra, «sap que sempre l'hauria pogut fer millor». I hi afegeix: «Com podeu veure la meva vanitat és molt sofisticada.» Porcel té una novel·la entre mans, de la qual té enllestides unes tres quartes parts. «Quan tenia càncer tenia temps i escrivia, però des que em vaig curar tinc molts actes públics i poc temps per escriure.» El mallorquí augura que serà una obra llarga, d'unes 500 pàgines, i li agradaria, com un «miracle», poder-la acabar pel seu 70è aniversari, que celebra enguany. Per la seva capacitat creativa, Porcel es va comparar ahir amb el violoncel·lista que va morir l'abril passat, Mstislav Rostropóvitx, a qui dedica avui el seu article a La Vanguardia. «Tot i que no escolto gaire música i ell no era gaire vesat a la literatura érem molt amics i ens trobàvem sovint per les capitals europees. Ell també va tenir un càncer i quan jo em vaig curar ell va morir. Això em va sorprendre molt perquè era una persona molt vital.» L'autor va explicar que en una ocasió Rostropóvitx havia llegit un relat seu i li va demanar com s'ho feia per escriure, que ho trobava molt «complicat» això de l'escriptura. «Li vaig explicar que començava un llibre i ja en les primeres línies emergia la força creativa. Rostropóvitx em va dir que a ell li passava igual. Quan sortia a l'escenari no sabia què anava a fer, però quan tocava les primeres notes, la resta sortia sola.» Porcel no va amagar que es va adormir un cop que el músic rus va tocar exclusivament per a ell. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Entre Tarradellas i Víctor Català >Baltasar Porcel rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes >Porcel, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes |
 | |||
|