ETA ha reactivat «tots els fronts» i en qualsevol moment pot tornar a atemptar. Així ho fa saber en un comunicat dirigit a la societat basca que va fer arribar ahir a les dues de la matinada als diaris bascos Gara i Berria. D'aquesta manera, ETA posa fi al procés de pau i de resolució del conflicte basc que va obrir-se fa catorze mesos amb l'anunci d'un alto el foc permanent que ara deixa sense vigor.

El fet que en el comuniqui digui explícitament que «tots els fronts són oberts» fa entendre que queda també trencada la treva existent al Principat i l'anomenada «treva dels electes», que afectava polítics del País Basc.

L'organització armada basca diu en el comunicat que ha pres aquesta decisió perquè considera que «no es donen les condicions mínimes per continuar en un procés de negociació». Segons ETA, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha respost al cessament permanent de les accions armades ofert per ETA el març del 2006 amb «detencions, tortures i tota mena de persecucions». Totes aquestes «agressions», diu l'organització armada basca, l'han dut a concloure que en l'actualitat «no hi ha les condicions democràtiques mínimes que es necessiten per desenvolupar un procés de negociació». Euskadi Ta Askatasuna (ETA) assegura també que «amb pseudosolucions no s'arriba enlloc». En aquest sentit afirma que les «claus polítiques per garantir el present i el futur del País Basc són clares: autodeterminació i territorialitat». A banda de les crítiques al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, ETA, en el seu comunicat, també es mostra molt dura amb el PNB, a qui responsabilitza també de l'actual situació, i acusa els seus dirigents d'estar guiats per la cobdícia i d'utilitzar l'insult permanent. En aquest punt, però, recorda el revés electoral que ha tingut el PNB en les eleccions del 27 de maig.

Des del govern espanyol es va reaccionar a la ruptura de l'alto el foc fent una crida a la unitat dels partits polítics, mentre que el PP, que des d'un primer moment va oposar-se al procés de pau, va exigir a l'executiu una rectificació de la seva política contra ETA, la convocatòria del pacte antiterrorista i que digui clarament que no negociarà més amb ETA. Des de l'esquerra independentista es va apel·lar a la responsabilitat de les parts, i va dir que, tot i que la situació és greu, encara és possible l'acord.

CATORZE MESOS DE TREVA
El 22 de març del 2006, ETA anunciava un alto el foc permanent amb l'objectiu d'impulsar «el procés democràtic necessari a Euskal Herria». La posada en escena d'ETA per anunciar l'alto el foc i les condicions en què es donava van dur tant el govern espanyol com la majoria de partits i l'esquerra independentista a qualificar el moment d'«històric». La comunitat internacional, l'ONU, el Vaticà, la Casa Blanca i la UE van expressar públicament el seu suport a l'intent de posar fi al llarg conflicte basc. Un procés que tant el govern espanyol com l'esquerra independentista van dir que seria «llarg, complicat i difícil».

En els mesos que ha durat la treva ETA i l'esquerra independentista han reclamat gestos de l'Estat espanyol, que no s'han produït, com ara l'acostament de presos i permetre que l'esquerra independentista concorregués a les eleccions.

Fins i tot els suposats acords a què alguns mitjans afirmaven que havien arribat el govern i ETA no s'haurien complert, tal com ha denunciat recentment l'esquerra independentista basca.

Una situació que va agreujar-se i va portar el govern espanyol a donar per trencat el diàleg, quan el 30 de desembre passat ETA va fer esclatar un cotxe bomba a l'aparcament de la terminal T-4 de l'aeroport de Barajas, que va causar la mort de dues persones. En el comunicat en què va reivindicar aquell atemptat ETA afirmava que l'alto el foc continuava en vigor, però tothom donava per fet que era impossible mantenir-lo. La prohibició que Batasuna, a través d'ASB i d'agrupacions d'electors, es pogués presentar a les eleccions, la il·legalització de la meitat de les candidatures de l'històric partit ANB i les reclamacions de gestos de l'esquerra independentista basca al govern espanyol per advertir que la situació era molt greu van fer que encara augmentés més la sensació que el procés iniciat el març del 2006 tenia els dies comptats. Una sensació que es va convertir en realitat amb l'anunci de ruptura de l'alto el foc.