Una de les respostes més dures a la decisió d'ETA ha estat el comunicat institucional del govern basc, en el qual diu que a l'organització armada «no li importa gens la societat basca», i no tan sols el que pensin la majoria dels ciutadans sinó fins i tot «el que pensa i defensa la mateixa esquerra abertzale, que ha estat menyspreada políticament». El portaveu de l'Euskadi Buru Batzar del PNB, Iñigo Urkullu, va dir en nom del partit que la decisió d'ETA «no deixa de ser una crònica anunciada el 30 de desembre passat amb l'atemptat de Barajas en què van matar dues persones».

Per a l'organització independentista Aralar, «ETA ha proporcionat oxigen per als que volen que les coses no canviïn» i commina Batasuna que repeteixi la crida que va fer amb motiu de l'atemptat de Barajas. La portaveu d'Eusko Alkartasuna, Begoña Irratzi, va qualificar de «messiànica i cínica» l'actitud d'ETA de voler representar el poble basc.

Un comunicat d'Ezker Batua Berdeak (IU al País Basc) insta Batasuna a aclarir si mantenen vigent la declaració d'Anoeta i asseguren en un comunicat que «ETA mai havia cregut en la treva».

El sindicat independentista ELA, per la seva banda, ha anunciat la convocatòria a Bilbao, per dimecres vinent, dia 12, una concentració per rebutjar la decisió d'ETA.

Quant als partits no nacionalistes, el PP del País Basc es va afanyar a demanar la il·legalització del PCTB i ANB i l'empresonament d'Arnaldo Otegi i de De Juana Chaos. El PSE ha demanat a ANB que expressi la seva condemna a ETA.

Pel que fa a Navarra, la comissió permanent del parlament autonòmic va expressar el seu «suport al govern espanyol en vista d'aquesta situació».