El territori està mal organitzat. Cada ajuntament ha anat a la seva, segons els seus interessos –reflectits en el pla general– i segons si volia ser un poble turístic, residencial o industrial. O les tres coses alhora. Com que ningú li deia què havia de ser, durant 25 anys ha evolucionat com ha volgut, sense tenir en compte què feia el del costat ni fent prevaldre l'interès general per sobre del particular. Tot això, amanit amb una voraç captació d'ingressos per permisos d'obres i IBI per poder finançar els serveis i els equipaments. Segons l'informe, els ajuntaments han aprofitat la manca de criteri global i la potencialitat estratègica i econòmica de les comarques gironines per utilitzar el territori com a moneda de canvi.

Aquesta és la conclusió urbanística de l'Informe de la Sostenibilitat de les Comarques Gironines, que ho demostra amb la dada següent: el 1987 la demarcació tenia 13.223 hectàrees construïdes, i el 2002, 20.080. Segons els experts que han elaborat l'informe, els culpables són, però, els governs de la Generalitat, que no van desenvolupar la planificació supramunicipal que marcava la llei de política territorial aprovada el 1983: «la falta d'aquesta visió de conjunt, per manca d'acció governamental els darrers 20 anys, ha comportat una organització territorial fragmentària (...) que ha respost a interessos parcials, no a la integració d'uns i altres aspectes en funció de les seves interaccions».

El pes del sector turístic i les segones residències, la mobilitat i la proximitat amb les grans infraestructures i el trasllat de població provinent de Barcelona són elements que, segons l'informe, fan imprescindible un planejament gironí, «per prevenir que les singularitats arquitectòniques, paisatgístiques i culturals gironines desapareguin».

Tot i aquesta visió crítica, l'informe també posa èmfasi en la planificació «accelerada» que està fent des de fa poc el govern, i per als propers 25 anys, si bé considera que arriba tard. Actualment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està elaborant diversos documents, com ara plans directors urbanístics –per exemple, el de les colònies del Ter o les àrees urbanes de Girona i Figueres, o els que ja estan acabats de la Serra de Rodes i del sistema costaner– i plans directors territorials –s'estan elaborant els de la Garrotxa i el Ripollès, i ja està acabat el de l'Empordà–. Aquests se sumen als plans sectorials –com el de ports i el d'equipaments comercials–. Tots han de desembocar en el pla territorial de les comarques gironines, que està previst que s'acabi el primer semestre del 2009, i en el qual s'haurà de definir el desenvolupament de tota la demarcació. La redacció de catàlegs i cartes del Paisatge –que el posa en valor i el vol garantir– és un altre element valorat, que ha d'ajudar a la sostenibilitat del territori, objectiu final de l'informe.