Les eleccions a Mataró han produït una sèrie de fets, greus, que han de comportar una anàlisi molt seriosa, un diagnòstic i unes alternatives de solució, si no es vol que el mateix concepte de democràcia participativa resti absolutament desprestigiat:

A Mataró, hi ha hagut una abstenció, del 53 %, molt per sobre de la que s'ha esdevingut a la comarca i a Catalunya en general (46 %); a més, tots els partits que tenien representació al consistori, han baixat en nombre de vots; afegim-ne que la participació no sols és molt baixa, sinó que és un 13% inferior a la de les darreres eleccions municipals. Per entendre-ho millor: de 85.000 electors, només han votat 39.800; pitjor encara, un 18 % dels votants (7.000) no estaran representats a l'Ajuntament, perquè han escollit opcions minoritàries o perquè han votat en blanc (aquests han augmentat espectacularment); és a dir que sols el 38,5% dels electors mataronins hi seran representats directament.

És complicat establir les raons per les quals els ciutadans no van a votar; però no cal regirar gaire per entendre que els votants socialistes no estan motivats perquè sempre guanyen i, si no, sempre queda el recurs d'ICV o, potser ERC. I els votants d'ICV o ERC, què voten, si al final són la crossa del PSC i no saben o no poden establir el seu perfil al govern?; quina motivació poden tenir els votants de CiU o del PP sabent que el corró socialista serà suficient amb ajuda o sense dels «socis»?; quina motivació poden tenir els votants d'opcions minoritàries que saben que el 5 %, necessari per accedir a representació, els pot barrar el pas? Són molts condicionants que estan ajudant a desmotivar l'elector: facin el que facin, els resultats són sempre els mateixos i governen els mateixos. Les llistes obertes es configuren com la millor opció per establir una millor correspondència entre els electors i els elegits. Cal pensar-hi.

Tanmateix, en aquestes eleccions s'han produït almenys dos fets diferencials: per primera vegada des de les primeres eleccions, el PSC no té majoria absoluta ni sol ni amb ICV. I per primera vegada irromp amb força moral, encara que no numèrica, un partit extraparlamentari. I, sobretot, per primera vegada també, ERC pot tenir la responsabilitat de determinar quin govern tindrem i, també, si es pot donar un tomb a la situació actual. I en una situació en què, com diem, per primer cop des del 1979 no hi ha majories absolutes suficients; en què l'electorat mataroní ha demostrat amb escreix el seu descontentament fent perdre un regidor i 8.500 vots al tripartit (mentre que l'oposició només perd 2.500 vots, però guanya un regidor i, aquest, atípic; en què el 18 % dels votants restaran fora de qualsevol representació, a ERC cal que ens replantegem molt seriosament la nostra opció, lluny del fàcil «repetirem el tripartit perquè hi ha majoria». El meu company de l'actual consistori i cap de llista electe d'ERC del nou, Francesc Teixidó, iniciava un tímid avanç en aquest sentit, en declaracions a TVM: «cal una reflexió, un canvi en la manera de governar, en la manera de visualitzar el servei als mataronins». Per què el govern ha de ser tripartit? El PSC i ICV tenen 13 regidors; CiU, PP i CUP en tenen 12; i un 18% de votants no en tenen cap. Seria una proposta agosarada (que en surtin d'altres!) pensar en un govern d'integració? Joan Antoni Baron ha estat un bon alcalde i, com a cap de la llista més votada, ha de continuar essent el bon alcalde que és; però els 14 regidors que no són del PSC i ICV (o podríem dir els 16 que no són del PSC) podrien arribar a un acord en un govern integrador? 28 anys del mateix color no són bons per a ningú: es creen clientelismes, es burocratitzen els sistemes de decisió, qui governa ininterrompudament durant 28 anys cau, inconscientment potser, en petits hàbits autoritaris. Si el PSC té 11 dels 27 regidors ha de tenir l'alcalde i 4,5 o 6 consellers delegats; però el conjunt de l'oposició ha de tenir 6,7 o 8 consellers delegats. Si es vol, hi ha temes sobre els quals es pot consensuar un programa de govern per als quatre anys propers; i sobre els quals no pugui passar que cadascú actuï segons el propi programa, però en els temes bàsics (s'ha demostrat en el passat mandat) hi pot haver consens.

ERC va estar el 2003 a unes dotzenes de vots de guanyar un tercer regidor; ara hem estat a unes dotzenes de vots de quedar-nos-en amb un. Hem perdut 2.000 vots respecte a les municipals del 2003; hem perdut 3.000 vots respecte a les darreres eleccions, les nacionals del 2006 i hem perdut 5.700 vots (un 70%!) respecte al nostre sostre electoral el març del 2004. Analitzem molt curosament si en aquesta situació, difícil en tots els sentits, algú pot exigir moralment que ERC decideixi el govern de Mataró. Si tot es fa igual, si tot continua igual, si no es fa un tomb que s'adeqüi amb el tomb donat pels electors, a les properes eleccions podrem fer les votacions en mitja jornada.