Comentarista i crític social, analista de les formes de vida urbana i contemporània seva, rastrejador de la fina frontera entre allò decent i allò indecent, de William Hogarth es poden extreure dues cares creatives molt ben perfilades: la del Hogarth retratista en un sentit més formal i seriós, i la del Hogarth satíric i irònic amb les classes altes i baixes de l'Anglaterra del segle XVIII. En comú, les dues cares mostren l'inici d'una nova cultura visual, moderna i contemporània.

Hogarth va ser un artista molt famós a la seva època. I, més de 300 anys després del seu naixement, continua sent un artista molt conegut a Anglaterra. «És típic de tothom fer servir l'expressió ‘el Londres de Hogarth'. Ningú com ell va saber reflectir tan bé la seva època», remarca Christine Riding, conservadora d'art britànic dels segles XVIII i XIX de la Tate i comissària de l'exposició William Hogarth. Retrat de la societat anglesa del segle XVIII, que es podrà veure a Caixafòrum fins al 26 d'agost. Però el cert és que des del 1971 no s'havia muntat cap retrospectiva de la seva obra al Regne Unit. Tant a França com a l'Estat espanyol, aquesta serà la primera de la història.

L'exposició que, a partir d'avui, presenta Caixafòrum té la voluntat de conferir la mateixa importància a la pintura i al gravat. «En el món de l'art, l'oli té més caixet, però en l'obra de Hogarth no es pot infravalorar, de cap de les maneres, el gravat», subratlla Riding. I és així com l'exposició esdevé clara, directa i molt accessible als amants de l'art de Hogarth i, alhora, al públic poc habituals a les exposicions. El muntatge és excel·lent.

És més: Hogarth va començar la seva trajectòria artística com a gravador i mai va deixar de ser-ho perquè el gravat és el que realment el va fer popular. I ric. La sèrie que el va fer famós va ser L'evolució de la meuca. Tota una declaració de principis. L'altra sèrie de gravats que el va fer cèlebre és L'evolució del vividor. Això no vol dir que tothom pogués comprar un gravat seu. Algunes impremtes contractaven artistes perquè reproduïssin gravats de Hogarth amb tècniques més barates. Unes còpies dolentíssimes. Els gravats de Hogarth feien embogir una clientela «de la classe alta, de la nova classe alta anglesa, que era una fusió de la vella aristocràcia i de la nova burgesia», diu Mark Hallett, catedràtic de la Universitat de York i també comissari del projecte expositiu. Hogarth va construir «la nova imatge» per a aquesta elit urbana.

I aquí és on rau un dels grans mèrits de l'artista. La seva crítica àcida i mordaç al món de la prostitució, del joc, de la gent i dels carrers més marginals de Londres, descrits en brillants gravats, va exercir un cert poder seductor –per «voyeurisme», diu el comissari Hallett– en les classes altes. La sàtira de Hogarth no es va aturar aquí i, al final de la seva carrera, va ficar el dit a la llaga de molts polítics. «Va fer unes obres molt controvertides, va atacar gent important i va provocar autèntics escàndols», sentencia Hallett.