Sociòlegs i politòlegs coincideixen a afirmar que l'alta taxa d'abstenció és deguda a un allunyament dels partits polítics respecte de la ciutadania. Aquest allunyament es manifesta, segons Oriol Bartomeus, de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, en «un envelliment dels discursos, especialment del PSC i CiU», i en uns mètodes que han quedat obsolets, com ara els mítings, «que estan morts com a format televisiu». El sociòleg Salvador Cardús apunta una «mediocritat» pel que fa als polítics que conformen les llistes electorals com un factor més d'aquest allunyament. «Les cúpules dels partits es volen envoltar de gent dòcil, i per això els millors dels partits són expulsats» o relegats als llocs més baixos de les candidatures. «La prova és la incapacitat general de recordar qui va en el número 2», diu Cardús, que considera que el fet de trobar un cap de llista destacable és «excepcional». El també sociòleg Salvador Giner es mostra contundent quan afirma que «hi ha un avorriment polític, la gent no vota per manca d'emocions, no hi ha programes i els polítics no diuen res».

Els experts parlen així mateix d'un moment polític baix, provocat en part per una acumulació d'eleccions en els últims quatre anys, en què s'han viscut dues eleccions al Parlament, dues municipals, unes generals, dues europees, un referèndum per la Constitució Europea i un altre per l'Estatut, definit aquest últim per Cardús com «una tortura política». Bartomeus parla de «campanya electoral permanent», un sentiment accentuat «pel cansament de la batussa política des que el PP va perdre les generals el 2004». Òscar Barberà, professor de ciència política a la UAB, afegeix que les eleccions municipals són percebudes com de «segon nivell», menys decisives que les generals o les parlamentàries, i per això és més difícil mobilitzar l'electorat.