El PSC sempre ha considerat que és el gran perjudicat per l'abstenció i, de fet, ha anat perdent vots de manera progressiva al poder que ha anat adquirint. En les parlamentàries, José Montilla va perdre 250.000 vots, però el pacte amb ERC i ICV li va donar la presidència. També en les municipals de diumenge els socialistes van perdre 180.000 vots, però la conquesta de Tarragona li dóna encara més poder del que tenia –i a les diputacions de Girona i Lleida va a totes–, malgrat el descens en altres municipis significatius amb polítics que fa anys que són als ajuntaments, com ara Sabadell, Badalona i, fins i tot, Girona. Malgrat l'aparença del mapa del poder, al carrer Nicaragua són conscients que han de renovar el discurs i el projecte per frenar, des d'una posició de privilegi, la sagnia de vots. La fórmula és, de moment, anar on creuen que hi ha l'arrel: l'abstenció afecta sobretot les àrees urbanes i, per tant, cal afrontar els problemes que més hi preocupen, com ara la immigració i l'habitatge. Una manera també d'admetre que CiU i el PP anaven ben encaminats en situar a l'agenda de campanya aquests fenòmens. Per cert, l'endemà de les eleccions hi va haver detencions relacionades amb l'islamisme. Però als socialistes els preocupa una altra cosa: que els seus socis a la Generalitat no es posin nerviosos per no haver crescut tot el que s'esperaven i ho atribueixin a un desgast pels pactes tripartits. L'última vegada que ERC es va posar nerviosa, va oferir la presidència a Artur Mas en una calçotada. Ahir el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va aplaudir en públic el creixement en regidors d'ERC i ICV, i els socialistes van difondre dades que corroboren que des del 1995 les esquerres prenen terreny a CiU en municipis on són els partits més votats, on tenen majories absolutes i on tenen representació.

LES CUP, CARRETERO I LA DESACCELERACIÓ D'ERC.
El mateix Josep-Lluís Carod-Rovira va admetre ahir que potser el partit es va posar un objectiu «massa ambiciós» i que, en no arribar-hi –recula a totes les capitals de l'àrea metropolitana–, l'augment de regidors ha quedat diluït. Carod admet que és possible que al territori hi hagi gent d'ERC que discrepi de l'estratègia de la cúpula, però entén que els 20 regidors de la CUP, on han anat a parar molts vots d'ERC, tampoc s'ha d'exagerar. De moment, el corrent crític Reagrupament està analitzant els resultats i l'estratègia a seguir.

SEGUIDISME D'ICV AL PSC.
A ICV sí que els ha sortit contestació interna. El portaveu dels Verds, Antoni Garcia, considera que el retrocés és degut a «un seguidisme excessiu» del PSC, a les polèmiques d'Interior i a la pèrdua de diàleg i complicitat amb els diferents moviments socials i ecologistes. Garcia demana autocrítica interna i polítiques socials. L'anàlisi dels resultats que va fer ahir ICV diu que ha pujat a Girona malgrat el cas Pòrtulas, ha baixat a Lleida i Girona, i al cinturó té resultats contradictoris, amb la qual cosa Joan Saura es va preguntar: «Què està passant aquí?»

LA PÈRDUA AMORTIDA DE CIU, I EL PP SOTA MÍNIMS.
CiU també té un problema, perquè és incapaç de governar a les grans ciutats. Però com que tots els seus rivals anunciaven una caiguda lliure, a la federació respiren tranquils. El temps dirà si és millor això, que evita una catarsi immediata, o era el moment d'agitar el debat. Per Josep Antoni Duran i Lleida, el resultat de les municipals és «un coixí confortable» que el reconforta amb vista al debat intern sobre l'estratègia a seguir si hi ha la possibilitat de governar a l'Estat. Però el cert és que CiU ha tornat a demostrar que no s'acaba sense el poder i Jordi Pujol, i que té una base molt sòlida. I una esperança blanca: Lluís Recoder. Amb tot, CiU ha estat qui més ha fidelitzat els seus, i això li ha fet aguantar els resultats, encara que, sigui com sigui, ha perdut 300 regidors i força alcaldies. El PP, en canvi, demostra la debilitat del partit més enllà del lideratge de Josep Piqué,i ha quedat amb un poder municipal sota mínims que no és gaire esperançador per obtenir un resultat clau en les espanyoles. Els populars han perdut el seu principal bastió, Llavaneres, han de pactar a la Diputació de Tarragona i manté Pontons amb l'alcalde que va dir «tarats» als homosexuals.

AÏLLAR EL PARTIT XENÒFOB.
Si hi ha una cosa que preocupa els partits al costat de l'abstenció és el creixement on ja estava implantat el partit xenòfob Plataforma per Catalunya –Vic, el Vendrell, Cervera i Manlleu– i la seva entrada a Manresa, Tàrrega i Olot. CiU ja havia advertit en campanya que si no es parla clar d'immigració, el problema és que sorgeixen aquests fenòmens. En canvi, les esquerres consideren que és l'alarmisme de CiU el que els fa créixer. Però la campanya i la realitat han posat el fenomen més que mai en l'agenda, hi ha pendent un pacte nacional sobre el fenomen, i els partits han dit explícitament que descarten cap pacte amb PxC, que ara vol entrar al Parlament, cosa que facilitaria un acord entre CiU i el PSC al Vendrell, on empaten.

GEOMETRIA VARIABLE.
La resta de pactes sí que són oberts i acabaran de configurar els governs municipals on no hi ha majories absolutes. Tots els partits asseguren donar llibertat a les agrupacions locals, tot i que el PSC i ICV demanen prioritzar els pactes de progrés allà on sigui possible. Amb tot, caldrà veure si el desgast que per a ERC significa el tripartit a la Generalitat fa decantar els republicans per establir pactes amb CiU on sigui possible per equilibrar la balança i com funcionen els canvis de cromos. Si Recoder a Sant Cugat, amb majoria absoluta, ofereix l'entrada a ERC a canvi de pactar altres alcaldies com ara Manresa, Figueres, Banyoles, Ripoll i Vic, o les diputacions de Lleida i Girona i una vintena de consells comarcals –CiU guanya en 27 de 41–, per exemple. CiU defensa pactes amb «sentit de país», però a Reus en vol un contra natura i contra el guanyador. Però el PSC també ofereix a ERC entrar en governs amb majoria com ara a Lleida o la prioritza a Tarragona. El PP també té opcions d'entrar al govern a Sabadell, on la resta d'esquerres han perjurat que no faran alcalde Manuel Bustos. I el PP està disposat a reeditar el pacte amb ERC a Aitona.