Esquerra esperava créixer considerablement en unes eleccions municipals en què presentava més llistes que mai –690 al Principat i 745 arreu dels Països Catalans– perquè ja de bon principi l'aritmètica li jugava a favor. No obstant això, ahir a la nit Carod va reconèixer la dificultat de mantenir la «gran pujada super-mega-maxi espectacular» del 2003, i va valorar els resultats com una «victòria moderada i sostinguda». Perquè van complir alguns dels seus objectius, però no tots. I a Barcelona, on ERC havia concentrat bona part dels seus esforços per consolidar i guanyar representativitat, va donar per tancada la jornada electoral amb el regust amarg d'haver perdut un regidor.

No obstant això, Carod va fer èmfasi que ERC va sumar 99 majories absolutes i 37 de relatives, i va insistir que, com a mínim, va obtenir 300 regidors de més repartits arreu del territori. El líder dels republicans va citar que ERC és la primera força a Puigcerdà, les Borges Blanques, Falset i Montblanc, i va destacar el creixement obtingut a Sant Quirze del Vallès, la Bisbal d'Empordà, Ripoll, Santa Coloma de Farners, Manlleu i Deltebre, entre d'altres. Però no va parlar dels municipis de l'àrea metropolitana, on Esquerra pretenia guanyar força. A Santa Coloma de Gramenet, on els republicans van iniciar la campanya, no van aconseguir entrar a l'Ajuntament com esperaven. A l'Hospitalet van perdre el regidor que tenien i a Badalona van passar de tenir-ne dos a un de sol. Carod sí que va celebrar l'entrada d'ERC al consistori del Prat del Llobregat.

El líder dels republicans va lamentar que alguns «conflictes locals» haguessin fet que no obtinguessin els vots que esperaven. És el cas de municipis com ara Berga, Vilafranca i Mataró, on la CUP els va restar un nombre considerable d'electors independentistes. Carod, a més, va atribuir la baixa participació a la «fatiga», perquè els ciutadans han estat cridats a les urnes tres vegades en menys d'un any. També va assenyalar que els «preocupa molt» l'ascens de Plataforma per Catalunya, «una força de característiques xenòfobes», a municipis com ara Vic, Manlleu i el Vendrell.