Paul Newman ha anunciat que deixarà d'actuar. Als 82 anys, la memòria falla per aprendre's un paper com cal, diu. Deu tenir raó, però i qui, amb uns quants anys menys, també els falla.

La ciutadania tampoc va bé de memòria. No es recorda del dia d'anar a votar. Potser hi contribueix –almenys amb aquestes eleccions– que han confós la data d'anar al col·legi electoral amb la data d'assistir al col·legi del seus fills. A Barcelona, aquest cap de setmana són moltes les escoles que han celebrat la festa de fi de curs.

No obstant, aquesta falta de memòria no és crònica. No és Alzheimer, sinó una pèrdua de memòria –esperem– transitòria. I ben segur causada per una classe política que tot i que reconeix que alguna cosa no està fent gaire bé, no troba noves fórmules per engrescar l'electorat a votar.

No és moment d'entrar en les diferents propostes electorals, però sí en les formes, que també han de canviar. Si la Mayol i el Saura no haguessin fet aquesta mena de duets, que semblaven el retorn de Pimpinela, haurien desmotivat els seus electors potencials?

Les formes adequades i actualitzades és un tema a tenir en compte a l'hora de pensar perquè no es pot compatibilitzar una paella a la Barceloneta amb l'exercici del dret de vot.

Ahir, mentre al Paral·lel s'hi celebrava una festa de regaeton, en què participaven ciutadans de Costa Rica i la República Dominicana, a Nicaragua (carrer Nicaragua), desenes de periodistes començaven el ritual de cada any, d'espera que el candidat del PSC sortís a fer la valoració dels resultats. L'espera, llarga i d'alta temperatura que només es podia afrontar amb la beguda del catering va tenir una recompensa més que previsible. Aire (ben carregat) de victòria amb un Hereu –rebut al crit d'«alcalde, alcalde, alcalde...!»– escoltat per Montilla. Tots dos, tot i que el president no es presentava a cap càrrec, reconeixent-se triomfadors de la nit. Montilla va provocar el vell crit de «Visca, visca, visca, Catalunya socialista». La consigna i els reguerols de suor feien pensar en els temps històrics en el congrés fundacional del Partit del Socialistes de Catalunya a Barcelona l'any 1978, en què la suor socialista va tenir un component històric. Ahir, la cerimònia per ús mediàtic feta a la seu socialista va demostrar un cop més que les coses han de canviar. Cal evitar fer de la política un espectacle feixuc.