Tant el PSOE com el PP han conservat els seus bastions més fidels en el nou mapa polític de l'Estat espanyol, fins i tot en el nombre de vots que ha obtingut cada força. El PP només ha experimentat un augment significatiu a la comunitat autònoma de Madrid, on es preveu que obtingui 64 diputats, 11 més que els que va obtenir el 2003. Tot i que el PSOE hi manté el seu electorat fidel amb la pèrdua només de dos diputats i passa de 47 a 45.

El País Valencià ha estat l'altra gran èxit dels conservadors, on han obtingut una còmoda majoria absoluta amb 55 diputats, respecte dels 48 que tenia fins ara. En els altres feus del PP la situació pràcticament és idèntica a la del 2003. S'han repetit els mateixos resultats a les comunitats de la Rioja, Castella i Lleó i Múrcia.

El PSOE, per la seva banda, continua mantenint les majories a l'Aragó, Extremadura, Astúries i Castella-la Manxa, sense que s'hagin produït canvis importants.

LES INCERTES
Queden, però, per determinar altres comunitats on les relacions de forces podrien decantar-se pel PSOE o el PP. Aquest és el cas de les Canàries on el PSOE ha estat el partit més votat i ha passat al davant a Coalició Canària que fins ara manava amb el suport del PP. L'enfrontament que viuen aquestes dues forces, podria, però, decantar la balança i fer que els nacionalistes canaris optessin en aquest cas per donar suport a la força més votada, que són els socialistes.

També caldrà veure si continua el suport del Partit Regionalista de Cantàbria al PSOE, tal com fins ara, ja que en anteriors legislatures el suport dels regionalistes havia anat a parar directament al PP.

EL CAS DE NAVARRA
Els resultats de navarra representen un punt i a part. Un canvi de poder en aquesta comunitat foral pot incidir en el futur polític de l'Estat i condicionar fins i tot les properes eleccions legislatives.

Navarra ha estat un dels ulls de l'huracà polític dels darrers tres anys. El PP amb el seu soci, el PP han alimentat un discurs victimista i catastrofista sobre una possible annexió de la comunitat a una hipotètica gran autonomia basca. Aquest ha estat un dels cavalls de batalla més utilitzats pel PP per desgastar el govern de Zapatero, acusant-lo de tots els mals per intentar un inici de converses de pau per al País Basc.

El PP sempre ha mantingut que una de les penyores que demanaven els membres d'ETA per deixar les armes consistia en l'entrega de Navarra als nacionalistes bascos en contra de la seva voluntat. Tampoc han acceptat mai fer un referèndum perquè siguin els mateixos navarresos els qui decideixin sobre el seu futur.

Sorprenentment, malgrat les mobilitzacions al carrer del PP i els missatges catastrofistes, el nacionalisme basc va irrompre amb força ahir a Navarra a través de Nafarroa Bai, i es va convertir en la segona força més votada. Una aliança amb el PSOE i altres forces d'esquerra els dóna els vots suficients per descavalcar del davant de la comunitat autònoma als espanyolistes de la UPN. Sembla, doncs, que les alarmes que havia fet disparar el PP en aquest sentit durant tota la campanya no han tingut gaire ressò i s'han acabat complint les previsions dels sondejos.