Un grup de manifestants, que picaven tota mena d'estris de cuina, van fer arrencar la cassolada des de la Rambla. Al carrer Ferran van quedar tallats pel cordó policial, que envoltava tots els carrers de la plaça Sant Jaume (només a la plaça hi havia nou furgons policials). Tot i així, d'altres participants a la protesta van accedir a la plaça per altres carrers. Al final, la cassolada reunia un centenar de persones al carrer Ferran i un centenar més a la plaça, amb un cordó policial dels Mossos d'Esquadra al mig.

Els crits i els lemes de les pancartes van estar dedicats sobretot a reclamar el dret a l'habitatge, però també contra els Mossos d'Esquadra: «Incívic el preu de l'habitatge, la repressió no ens farà callar»; «Especulació, indefensió»; «Què passa, què passa, que no tenim casa» (el més repetit) o «No són funcionaris, són mercenaris» (en referència als Mossos).

Un moment de tensió va ser l'aparició de Supervivienda (molt present en aquesta campanya), però els Mossos van avortar el seu intent de passar a l'altre grup de manifestants. Una hora després de l'inici de la protesta, els manifestants del carrer Ferran van començar a jugar a fet i amagar amb els Mossos, intentant entrar a la plaça per altres carrers. A un quart de dotze de la nit, la cassolada deixava la plaça Sant Jaume i, amb moltes menys persones que a l'inici, seguia per d'altres carrers. En el moment de tancar aquesta edició, no hi havia hagut incidents.

L'hora de la cassolada era a les deu, però abans, a les vuit del vespre, una vintena de membres de l'assemblea del barri de Sants, formada per entitats veïnals i col·lectius esquàters, entre d'altres, s'havia concentrat a la plaça de Sants. Allà van fer una petita cassolada i després van anar a la plaça Sant Jaume. De fet, el col·lectiu esquàter es va sumar a la convocatòria afegint-hi la seva denúncia de la «repressió» que consideren que van fer els Mossos d'Esquadra contra la manifestació de la setmana anterior.