diumenge, 27 de maig de 2007
> Hores silencioses
la crònica
GISELA PLADEVEYA.
+ Avui es veuran els «fruits» del dia de reflexió. Foto: Q. P.
|
Els decibels que hi ha hagut al carrer durant els últims 15 dies van baixar ahir d'intensitat, ja que la vida política va deixar mig coixa la social. A què va ser degut aquest canvi? Doncs a la tranquil·litat que a molts els va aportar l'anomenada jornada de reflexió: ni furgonetes circulant des de primera hora amb megàfons potents, que ens han estat repetint (per si de cas a algú no li acabava de quedar del tot clar) el nom dels candidats que avui es disputaran l'entrada als ajuntaments per la porta gran, o la «desaparició física» d'afiliats col·locats en una cantonada sí i en l'altra també repartint muntanyes de propaganda i proclamant als quatre vents unes determinades sigles com les vencedores indiscutibles. Per tant, descans per a la vista i sobretot per a l'oïda. Però pel que fa als líders de les formacions, que ja s'havien acostumat a seguir al peu de la lletra una agenda perfectament estructurada i amb ben poques onades d'aire fresc, es van haver d'empescar com passar les 24 hores de llibertat i d'espontaneïtat, en què van gaudir de la treva de no haver-se de passejar amunt i avall amb somriures d'anunci. Fixant-nos en ells, vam veure que de maneres de matar el temps i els nervis provocats per la pugna política n'hi ha moltes. A Tarragona, per exemple, l'alcaldable d'ERC, Sergi de los Ríos, no tenia cap dubte que la seva retirada momentània de l'espai públic havia de ser «el seu retorn a l'espai privat»; i ja des de divendres assegurava amb convenciment que centraria tota la seva atenció a la família. En canvi, d'altres sabien que encara que la jornada prèvia als comicis no és per vendre idees ni per fer regals, no hi ha campanya més efectiva que deixar-se veure. D'aquesta manera, tant Ballesteros (PSC) com el convergent Aregio (els quals fins i tot potser es van prendre massa a pit el significat de la paraula reflexió), van acudir des de primera hora del matí a l'Aplec de l'Esperit que se celebra enguany a la capital tarragonina. Però com que hi ha qui fins i tot necessita meditar acompanyat, el primer va rebre el recolzament incondicional dels també socialistes Xavier Sabaté i Josep Anton Burgasé i, el segon, el suport de l'alcalde (tot i que ja per ben poques hores), Joan Miquel Nadal. Bé, almenys esperem que tot aquest desplegament d'esforços per arribar als ciutadans els hagi valgut la pena, i sobretot hagi esclarit els dubtes de què proposava cadascun perquè no sigui habitual el que li va passar ahir a la veïna de la ciutat, Maria Dolors Tulés, que insistia: «Jo als socialistes, jo als socialistes. Sempre he votat Nadal!» Un lapsus que, si més no, es va agafar amb actitud positiva: «Almenys, suposo que tots són 100% tarragonins i lluiten per fer el bé». Un cas de confusió que, encara que sigui purament anecdòtic, evidencia que la línia que a vegades separa els adversaris és més fina del que es pensen o del que segurament ens fan creure...
|
)
