El 16 de juny, al cap de vint dies de la celebració de les eleccions, es constituiran els nous ajuntaments i es nomenaran els alcaldes dels 946 municipis catalans. Segons marca la llei orgànica de règim electoral general, les corporacions municipals es constitueixen al cap de vint dies des de les eleccions excepte en el cas que s'hagi presentat un contenciós administratiu contra la proclamació dels edils. Si això passa, s'haurà d'esperar quaranta dies. El procediment assenyala que una mesa integrada pels regidors més gran i més jove han de comprovar els documents acreditatius dels edils i, en cas que siguin presents la majoria dels electes, es constitueix l'Ajuntament. En cas contrari es torna a celebrar la sessió dos dies després, i es constitueix la corporació municipal sigui quin sigui el nombre de regidors presents.

Un cop constituït l'Ajuntament es procedeix a elegir l'alcalde. S'hi poden presentar tots els regidors que encapçalin una llista electoral. Hi ha una excepció: en els municipis d'entre 100 i 250 habitants poden accedir a l'alcaldia tots els regidors. Si un dels candidats obté la majoria absoluta –els vots de la meitat més un dels electes– queda investit alcalde. Si cap d'ells obté el suport necessari aleshores és proclamat alcalde el candidat que hagi obtingut major nombre de vots per part dels ciutadans.

Les eleccions municipals serveixen de retruc per decidir la composició dels consells comarcals i les diputacions. La llei d'Hondt determina també el nombre de consellers, a partir dels regidors i dels vots obtinguts a la comarca. En el repartiment dels diputats també es té en compte el nombre de residents i els partits judicials. Pel que fa als consells, que es constituiran a partir del 9 de juliol, hi ha entre 19 i 39 membres. A les diputacions hi ha entre 25 i 51 diputats.