La geometria variable que hi ha als ajuntaments impedirà, justament, que avui es coneguin tots els alcaldes. CiU parteix des d'una posició dominant més enllà de Barcelona, amb 525 alcaldies, 3.714 regidors, 26 consells comarcals i tres diputacions (Girona, Lleida i Tarragona) i per mantenir l'hegemonia presenta 884 llistes, 18 menys que el 2003, quan encara governava a la Generalitat. Ara 14 candidats s'han passat al PSC. La federació va obtenir el 2003 un 24% dels vots i va quedar a 10 punts del PSC, distància que aspira a mantenir contra més rivals que mai. Perilla l'única capital de demarcació, Tarragona, amb el que això representa per a la Diputació, però també defensa Sant Cugat i Vic i 14 capitals de comarca: les Borges Blanques, Mollerussa, Cervera, Solsona, Santa Coloma de Farners, Valls, Montblanc, Pont de Suert, Tremp, Sort, Amposta i Vielha, a més de les esmentades Tarragona i Vic, i aspira a alguna sorpresa a Tortosa, Reus, Figueres, Vilafranca, Vilanova, Martorell, Berga, Ripoll i la Seu.
El PSC parteix com a força hegemònica en vots –1,1 milions, un 34% del total–, 226 alcaldies, 2.280 regidors, 12 consells comarcals i la diputació de Barcelona. El seu poder es concentra a la demarcació més poblada, però aspira a desgastar CiU al territori amb gairebé cent llistes més, i té coll avall Tarragona. Si és així, i manté la resta, governaria a les quatre capitals de demarcació i ara té un total de 23 alcaldes de capital de comarca, incloses Terrassa i Sabadell, que són cocapital, malgrat que a Sabadell hi ha una dura batalla de tots contra Manuel Bustos que pot fer-ne perillar la plaça i en altres capitals hi ha una dura rivalitat amb ICV, al qual també aspira treure alguna alcaldia.
ERC vol mantenir la tercera plaça en vots i regidors. El 2003 va obtenir-ne un 12,7% i 1.278 regidors, que vol fer augmentar a 1.900. ERC té 114 alcaldies i en vol 200, quatre consells comarcals (Osona, Montsià, Ripollès i Alt Penedès) i cinc dels seus alcaldes ho són de capitals de comarca: la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Banyoles, Falset i Ripoll. En el seu cas no només vol créixer al territori, on presenta més llistes que mai, sinó també a l'àrea metropolitana. ERC governa al poble amb la renta per càpita més alta del país: Matadepera.
Qui creix més en tant per cent de llistes és ICV-EUiA, que també aspira a l'assalt del territori. Parteix del 10,3% dels vots i la seva implantació metropolitana és un perill per a ERC. Té 397 regidors i 21 alcaldes, dels quals, malgrat l'aposta pel tripartit i la crida a frenar «la dreta», n'hi ha sis que governen amb CiU i un amb el PP: Montblanc, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola, Arenys de Munt i Esparreguera, i els Pallaresos. Aspira a mantenir el Prat de Llobregat i Molins de Rei, però també, lluny de Barcelona, Llagostera o Palafrugell.
El PP parteix amb l1% dels vots i 350 regidors. Té 9 alcaldies (set a la demarcació de Lleida), tot i que un d'ells ara es presenta per Ciutadans. La principal: Llavaneres.
El Parlament és la seu per primer cop en unes municipals del centre de difusió de dades. Governació oferirà els resultats de l'Aran i els consells comarcals i, a partir de les dades del Ministeri de l'Interior, els de les diputacions i els ajuntaments. A tres quarts de deu hi haurà el primers resultats, que es poden seguir a locals2007.cat . També hi ha eleccions a les cambres de les Illes i el País Valencià.