A Tarragona aquesta nit no només es decidirà qui serà l'alcalde de la ciutat. Els comicis tarragonins estan carregats de gran simbolisme per a les dues grans forces polítiques del país perquè el que es decideix a Tarragona és si Convergència perd l'únic gran Ajuntament que li queda a primera divisió o si –com apunten les enquestes– els socialistes recuperen 18 anys després una alcaldia que Joan Miquel Nadal va aconseguir a través d'una moció de censura i, d'aquesta manera, passen a governar les quatre capitals catalanes. I és que la candidatura que lidera Josep Fèlix Ballesteros mai fins ara havia tingut un vent tan favorable per aconseguir la bara per governar la ciutat: un canvi de candidat sense el poder de lideratge del seu antecessor i un final de mandat pels convergents massa convuls –des de Terres Cavades, passant pel pàrquing Jaume I i acabant amb la desfeta de l'equip de govern expulsant tres regidors–. Són cartes que haurien de jugar a favor d'un Ballesteros que, d'altra banda, el que no hauria guanyat és la cursa de la campanya electoral. El convergent Joan Aregio li ha demanat fins a la sacietat un cara a cara que els socialistes potser no han volgut acceptar perquè han vist clar des d'un primer moment que Aregio guanya quan es tracta de lluitar amb la paraula. El seu discurs és estructurat i el justifica amb contundència, cosa que no passa amb d'altres caps de llista que s'aferren a un discurs de crítica estudiat, procurant no perdre's ni sortir del guió.
Al marge del duel entre convergents i socialistes, dels resultats de Tarragona també se'n podran fer altres lectures que serviran per justificar i enterrar mites sobre a qui o què es vota quan es tracta d'unes municipals. A excepció de Ballesteros tots són cares noves. Serà l'hora, doncs, de veure si es vota a partits o a persones. Hi ha candidatures liderades per expulsats prou coneguts a la ciutat, i aquí es tornarà a demostrar si amb la popularitat d'una candidata com ara Maria Mercè Martorell n'hi ha prou per entrar a la casa gran sense l'aixopluc d'unes grans sigles. L'altra incògnita és saber si Ciutadans aconseguirà entrar no només a l'Ajuntament de Tarragona sinó també fer-se un lloc a municipis on, si fem cas als percentatges aconseguits les últimes eleccions autonòmiques, hi tindrien representació.
Tarragona al marge, grossa seria la sorpresa si hi haguessin gran canvis a ajuntaments com ara Reus, on sembla que el socialista Lluís Miquel Pérez no té rival; o Valls, on la convergent Dolors Batalla n'hauria tingut prou amb quatre anys per convèncer als vallencs que continua sent la millor alternativa. A Tortosa, Joan Sabaté (PSC) surt com a favorit tot i no tenir garanties de victòria i amb el handicap que durant aquest mandat ha perdut molts aliats pel camí. Queda per veure què passarà a altres ciutats com ara Amposta, amb un gran líder retirat, i què passarà en municipis com ara Calafell, on totes les travesses estan obertes i l'única certesa és que es necessitaran pactes per governar.
