La manca d'habitatge protegit i social i el model urbanístic heretat de les dècades passades van ser els punts en els quals van incidir de manera majoritària els candidats. De fet, es va convertir en l'únic aspecte de debat entre les dues alcaldables de les principals formacions. Núria Segú (PSC) va dir que en aquest mandat s'han creat 42 habitatges protegits. «Els mateixos que es van iniciar en el període anterior», va dir, i va dubtar de la voluntat del govern de tirar endavant polítiques en aquesta línia: «Moltes paraules i pocs fets.»

Dolors Batalla (CiU) va fer notar que els habitatges no es fan en «dos dies» i va recriminar Segú: «Si vostès haguessin creat les condicions, en aquests quatre anys s'haurien pogut lliurar aquests habitatges.» Batalla va exposar la proposta concreta de construir 400 habitatges: «I diem on es faran.»

Per la seva banda, Josep Maria Pallàs (ERC) va anunciar la creació d'una regidoria de l'Habitatge, «per impulsar un patrimoni municipal de sòl útil». Des de la CUP, Gerard Nogués va plantejar la disponibilitat d'aquesta tipologia d'habitatge entre les propostes per generar una ciutat més justa i també va fer referència a la creació d'un patronat municipal de l'habitatge, «per fer la recepció de sòl i fer habitatge públic». Quim Subirats (ICV-EUiA) va dir que «cal ser valent» i ambiciós en aquest sentit i solucionar un problema greu de la ciutat. Francesc Caballero (PP) es va referir a les actuacions urbanístiques com un pas a una ciutat més humana. Finalment, l'alcaldable de Plataforma per Catalunya (PxC), Antoni Melero, va assegurar que es poden fer 50 habitatges a l'any, és a dir, 200 en el decurs de tot el mandat.