Divendres al vespre igual que molts altres ciutadans de Salt, que vam omplir l'aula magna de la Casa de Cultura de les Bernardes, vaig assistir al debat electoral. Es va parlar d'immigració com és natural en una població que té més del 30 % dels seus ciutadans procedents d'altres països. I he de dir que va ser un espectacle trist i lamentable per part de tots els candidats. I quan dic tots, vull dir tots. Penso que en aquest tema, la principal i més important missió que han de fer els gestors dels nostre poble és la pedagogia. Desfer mites, mitges veritats i llegendes urbanes que no beneficien gens la convivència i la bona marxa del Salt actual. Lluny d'aquesta tasca educadora, els candidats es van dedicar a tirar-se els trastos pel cap i a veure qui la deia més grossa. Ho repeteixo: un espectacle lamentable i trist.

Tots els participants en el debat van fer sortir l'equació màgica dels drets i deures, fent pujar el to de veu perquè se'ls sentís bé. Però la veritat és que aquestes paraules comencen a estar viciades d'origen. Perquè, com es pot parlar de drets sense dir que un gruix molt important de ciutadans de Salt que fa temps que hi viuen, hi treballen, hi porten els nens a l'escola, hi compren, hi utilitzen els seus serveis, hi paguen els seus impostos, no podran triar els seus representants a l'Ajuntament? A excepció d'un dels candidats que va mig dir que treballarien per poder donar-los vot, la resta va passar per damunt del tema obviant-lo o de puntetes. Si hem d'exigir deures, que ho hem de fer, comencem per no vulnerar els drets.

Seguint amb el cúmul de despropòsits, en lloc de fer propostes serenes i raonades, els alcaldables es van embolicar en una troca de retrets que finalment va donar la impressió que els temes més importants referits a la immigració són les antenes parabòliques o el fet d'obrir o no les botigues el diumenge. També es va parlar molt d'esponjar i enderrocar, però a mi em van quedar molts interrogants. S'ha pensat que enderrocar farà incrementar més els preus? I això significa més gent sense possibilitats de tenir habitatge digne. On s'ubicaran les persones que no puguin pagar els preus de compra o de lloguer? Començarem a veure una altra vegada barraques a les deveses? Voldria i demanaria que comencem a parlar d'immigració com un fenomen i no com un problema. Que ens hi comencem a referir com un fet positiu, cosa que en cap moment es va fer en el debat de divendres. Que reconeguem les oportunitats i els beneficis de tot tipus, tant econòmics, socials, com culturals que està aportant. La gent que ha vingut de fora està ajudant a tirar endavant aquest poble i contribueix a la seva prosperitat.

És hipòcrita, d'aquella mena d'hipocresia que ens podem permetre els països rics, voler persones per treballar però que s'instal·lin en un altre municipi, que vagin a un altre hospital, que portin els nens a unes altres escoles, que ocupin i gaudeixin d'unes altres places i parcs... No vull pecar d'ingenu; sóc conscient que l'increment important de nouvinguts en poc temps comporta desajustos i tensions. Alguns problemes de convivència i saturació de serveis. Per això mateix però cal invertir en educació i en la millora dels serveis sense oblidar que ells també hi tenen dret, a més que hi contribueixen amb els seus impostos. Hem d'ampliar els serveis que entre tots hem creat. No pot ser, per posar un exemple, que hi hagi cues d'espera de gent immigrada que vol aprendre el català i no ho puguin fer per manca de personal, de lloc o de voluntat política. El treball que s'ha de fer en el camp de la immigració és un treball lent, discret, feixuc que no comporta beneficis electorals immediats, més aviat al contrari. Divendres, en el debat, vaig trobar a faltar explicacions sobre allò que a poc a poc es va fent. Vaig trobar a faltar parlar del programa LAOS, del pla d'Entorn d'Educació, dels programes de col·laboració que s'estan duent a terme amb associacions com Eina o Càritas, entre altres, de la tasca que s'està fent a nivell d'escoles i instituts de la població. I aquest era un discurs que el podien subscriure la majoria dels components de la taula perquè almenys aquests darrers quatre anys hi ha hagut un cert consens en tots aquests temes.

Senyors polítics: deixin ajudar-se pels tècnics, pels professionals del nostre poble dedicats a aquest tema, que n'hi ha i de bons. Treballin plegats. Treballem plegats. I fem entre tots un discurs encaminat a unir esforços i no a separar. Qui no ho vulgui fer així, si us plau que calli. Però si el treball el situen en el camp de l'optimisme, en el sumar i no dividir, en definitiva, en el de creure que aquest poble el tirarem endavant i ens en sortirem entre tots, sempre podeu comptar amb mi.