Primer va ser la llei de cooperació que el Parlament va aprovar el 2001, després el primer pla director de cooperació 2003-2006, i més tard l'acord del Tinell del primer tripartit. Tots parlaven de la necessitat d'incrementar els recursos de la Generalitat per a cooperació. Ara el govern aprova el pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010, que sembla que farà realitat la teoria. Almenys ahir el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària del govern, David Minoves, no va tenir cap inconvenient a parlar de números i d'assegurar que el salt pressupostari serà «espectacular». De fet, les xifres dels últims anys ja parlen per elles mateixes: el 2003 la Generalitat destinava a cooperació 24,9 milions, aquest any hi invertirà 56,7 milions (cosa que equival a un 0,66% dels tributs propis), i el 2010 es vol arribar als 130 milions.

El pla director, però, preveu moltes altres novetats, basades en l'experiència de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament –l'organisme del govern destinat a la gestió de projectes– durant els últims anys: Cuba, el Sàhara Occidental i els Balcans deixen de ser zones prioritàries d'actuació i, en conseqüència, de recepció principal de fons. Minoves ho va justificar tot dient que Cuba és un país amb un índex de desenvolupament humà alt; el Sàhara Occidental i els camps de refugiats són una zona relativament reduïda per dedicar-hi molts més recursos dels que ja s'inverteixen ara; i als Balcans hi ha poques ONG catalanes que hi treballen. En canvi, es mantenen com a zones prioritàries els principals països d'origen dels immigrats que viuen a Catalunya (Marroc, Equador, Bolívia, Senegal i Moçambic), altres amb una estreta vinculació històrica amb l'Estat (Nicaragua, Guatemala i Salvador), i alguns on la cooperació té una clara finalitat política, segons va destacar ahir Minoves: Palestina (on els governs de CiU no van invertir mai) i Colòmbia (on la Generalitat treballa amb organismes departamentals i no pas amb el govern d'Álvaro Uribe).

Tots aquests països prioritaris s'emportaran un 60% del pressupost de cooperació de la Generalitat. També s'han establert uns països preferents (vegeu el gràfic), que es beneficiaran d'un 20%. La resta dels fons es destinaran als països més empobrits. L'objectiu de la cooperació catalana serà l'eradicació de la pobresa, un desenvolupament humà sostenible i la defensa de col·lectius discriminats (com ara els homosexuals i els discapacitats, cosa que no preveia l'anterior pla).

Una altra novetat és que es destinarà un 10% dels fons a organismes multilaterals (com ara l'ONU), es coordinarà la cooperació catalana amb la d'altres països, es treballarà amb ONG, però també amb universitats, sindicats, empreses i ens locals, i es posarà especial èmfasi en l'avaluació: per exemple, aquest any les ONG que rebin una subvenció superior a 100.000 euros hauran de fer una auditoria del projecte.