Iniciatives com la que ahir es va viure al Foment Mataroní són necessàries, però va quedar comprovat que, com a mínim a Mataró, aquestes eleccions municipals no desperten gaire interès en els qui haurien de ser els veritables protagonistes: els ciutadans. La proposta era nova, llaminera, original i preparada amb vocació de servei públic per l'empresa Capgròs i Mataró Ràdio.

Emulant el símil d'un bar, el periodista de la ràdio municipal, Rafa Navarro, vestit amb el blanc i negre propi dels millors cambrers, va obrir la seva paradeta als cinc candidats amb representació municipal a l'Ajuntament de Mataró. El bar estava ben condicionat: taules, aigua, música en directe d'altíssima qualitat i un minut perquè cada alcaldable presentés per blocs les seves propostes. El bar de Navarro va acollir també actuacions teatrals en directe, que ajudaven a greixar el debat i a agafar aire als candidats per preparar-se pel següent bloc temàtic. Els gags eren una metàfora humorística del tema que posteriorment s'abordaria amb rigor polític. El civisme, l'habitatge, la mobilitat i la promoció de la ciutat –aquest darrer amb un gag excel·lent comparant Sabadell i Mataró mitjançant una partida de cartes entre els seus alcaldes que apostaven pels punts forts de cada municipi– van ser alguns dels temes que durant gairebé dues hores es van anar desgranant davant d'una audiència que no sobrepassava les 150 persones. D'aquests, com a mínim una vintena eren militants o simpatitzants dels diferents partits que anaven donant suport als seus i esbroncant la competència.

El format era senzill, després del minut que cada candidat tenia per explicar les seves propostes –si no el respectava se li tallava el micròfon a l'estil del programa de TVE 59 segundos–, s'obria un torn de rèplica conjunta de cinc minuts. Va ser una bona manera de veure l'estratègia i el caràcter dels representants polítics. Un Teixidó (ERC) serè i tranquil –potser massa– un Graupera (ICV-EUiA) centrat, un Baron (PSC) pragmàtic, un Mora (CiU) incisiu i un Mojedano (PP) atrevit. El bàrman moderador distribuïa els tempos amb simpatia però amb fermesa, i en algun moment va haver de cridar a l'atenció i apel·lar al respecte pels ponents a causa de les interrupcions en forma d'«uuuu!», quan alguna frase dels candidats no era del grat dels espectadors.

Les anècdotes es van viure a la part final. Quan es va obrir un torn de tres preguntes del públic va aparèixer el treballador municipal Josep Fernández, que no va respectar el protocol i va entregar als cinc candidats un dossier on es denuncia la situació laboral dels treballadors del consistori. Per ser equitatius, els organitzadors van decidir donar un minut i mig a la resta de forces, de les onze que concorreran als comicis mataronins, perquè tinguessin l'oportunitat d'explicar les seves propostes al públic. El primer va ser el candidat de Plataforma per Catalunya, que a banda de queixar-se del poc temps que tenia, es va limitar a riure tota l'estona incapaç de llegir el seu programa a causa dels nervis, i el número 2 de Ciutadans va intervenir en castellà. Després de la intervenció de Joan Fàbregas (Esquerra Unitària), va pujar el candidat de la CUP, Xavier Safont-Tria, que volia fer una pregunta a Baron. Davant la negativa del moderador, es van sentir crits de «llibertat!».

El bar va tancar les portes amb la sensació de buidor. Buidor d'assistents i en alguns moments buidor de respecte, que van deslluir un acte fresc i vital per a una ciutat com Mataró.