A causa de la desestructuració del sector del circ i de les poques possibilitats que donava assolir una bona formació professional, Blai Mateu i Trias va decidir, ara fa alguns anys, marxar a estudiar a França. Estudiar circ, s'entén.

En Blai, abans de marxar, va provar sort a l'escola de circ de Nou Barris i va tenir algun contacte fugisser amb Rogelio Rivel, però volia fer el salt i veia que a Catalunya poc podia avançar.

Després d'alguns entrebancs, en Blai va aconseguir entrar a l'escola de circ de Chalons, una de les més prestigioses del país veí. La història encara avui continua. Quan, acabats els estudis, en Blai va decidir no tornar a Catalunya i quedar-se a França amb una companyia que acabava de crear, el seu pare, l'excel·lent pallasso Tortell Poltrona, va dir que el seu fill era un «exiliat cultural».

A Tortell Poltrona li va doldre que Blai no tornés amb ell a Catalunya per treballar en el Circ Cric, just en el moment, l'any 2002, que el circ iniciava una nova etapa itinerant. Crec que no va maleir el seu fill per mantenir-se allunyat, sinó que del qui realment es queixava era del país. De la cultura construïda després del franquisme. De la precarietat amb què es treballa a Catalunya i les poques oportunitats que hi ha en el camp del circ. En Tortell creia que en Blai era una víctima.

Ara, en l'onzena edició del festival Trapezi, Blai Mateu ha tornat per la porta gran, al Teatre Fortuny de Reus i al festival de circ, ara com ara, més important i prestigiós de Catalunya. I ha tornat tal i com el veu el seu pare, com un autèntic exiliat. Amb un espectacle estrenat a finals del mes de febrer a Carcassona, Blai Mateu presenta Ï un espectacle notable, en què ell sol transmet a través de diferents tècniques de circ, com ara el llit elàstic, l'acrobàcia i el trapezi, el patiment, l'enorme angoixa que tenien els exiliats republicans que van haver de passar la frontera francesa i que en un primer moment creien que havien recuperat la llibertat i pensaven que podrien fer el que volguessin. En Blai Mateu, enmig d'un espectacle dramàtic i ple de càrrega política i humana, mostra una bona forma física i, en alguns moments, una gran vis còmica, sense renunciar a la paraula. Un artista amb un futur brillant. Per cert, que quan en Blai va començar a pensar en la història no sabia que estava construint, exactament, la mateixa que la que va patir el seu avi. Una història paral·lela de dos exiliats. Un de polític i un altre de cultural.