Jacint Codina (CiU) ha deixat pas. L'alcalde havia apuntat que no encapçalaria un altre projecte i es va fer pregar per prendre una decisió, incertesa que va generar una crisi en el si de la federació nacionalista. La renúncia final de l'alcalde i la negativa d'altres possibles relleus a encapçalar el projecte, com l'exconseller de Medi Ambient Ramon Espadaler, van acabar amb l'elecció com a alcaldable de Josep Maria Vila d'Abadal, que havia fet de regidor en anteriors etapes. Vila d'Abadal s'haurà de guanyar l'electorat de Codina. Pugnen per trencar l'hegemonia de CiU el socialista Josep Burgaya, que fa quatre anys va ser el candidat del PSC, i el republicà Àngel Andreu, escollit com a cap de llista d'ERC després d'unes primàries molt ajustades. Però Vic viu pendent de l'efecte distorsionador que pot exercir Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya (P×C), una formació xenòfoba. Anglada, que el 2003 va obtenir un regidor, ja va protagonitzar un incident en l'inici de la precampanya. A la plaça Major, pocs instants després d'enganxar els primers cartells, va fer sentir els seus comentaris racistes mentre recordava a dirigents de CiU que els seus resultats seran millors que els de fa quatre anys.

Amb un escenari tan convuls, Vic ha de trobar l'alcalde que projecti el seu creixement. En el pròxim mandat s'haurà d'elaborar un nou POUM, document cabdal per dibuixar l'expansió urbanística de la ciutat. Alguns partits han mostrat les seves discrepàncies amb l'equip de govern pel model de creixement projectat en els darrers anys. «Vic ha crescut d'una manera caòtica. El nombre de ciutadans s'hi ha incrementat, però no els serveis i equipaments. Això ha fet que sorgissin barris dormitori i barris segregats per races i nivells econòmics», va apuntar el socialista Burgaya per discutir, amb duresa, la feina feta per CiU en matèria urbanística. L'expansió de Vic, que té sòl per créixer, obliga la ciutat a definir també una nova política d'habitatge, que ordeni la taca urbana que s'estén. PSC, ERC i ICV han posat èmfasi en la necessitat de posar a l'abast de la ciutadania pisos socials. Els socialistes demanen una societat municipal que gestioni la política d'habitatge, els republicans proposen un miler de pisos protegits i ICV reclama que es reservi un 50% de les noves promocions a habitatge social. Al debat del creixement urbanístic s'hi han afegit moviments ciutadans que defensen la conservació del patrimoni, com el de les velles Adoberies, barri que serà transformat. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha liderat la iniciativa.

En el camí per fer-se gran, Vic també s'ha embellit. Després d'estrenar la reforma de la rambla del Passeig, artèria comercial a tocar de la plaça Major, al cor de la ciutat, ha projectat altres canvis per dotar-se d'equipaments i resoldre vells dèficits. Amb el lideratge de l'alcalde Codina, l'equip de govern de CiU ha posat les bases per fer realitat el complex residencial per a la gent gran del Nadal. El projecte, amb un pressupost de 9,7 milions d'euros, inclou pisos tutelats, un centre de dia de 30 places i una residència per a 144 persones, amb un centenar de places públiques. En el terreny cultural, Vic també ha encaminat la construcció d'un complex cultural, que inclou el teatre auditori i l'escola de música, per liquidar el dèficit d'equipaments culturals de la ciutat. Els aspirants a l'alcaldia han donat el vistiplau al projecte, tot i que n'han discutit l'elevat cost. Si en matèria de serveis socials i cultura s'ha posat fil a l'agulla, en educació també s'han fet passos endavant, però potser no són suficients. Vic ha dissenyat tres noves llars d'infants públiques –ara són totes de titularitat privada– i un nou institut. Tanmateix, el PSC creu que Vic ha de disposar de dues escoles bressol més que les tres projectades per l'Ajuntament. L'equip de govern ha admès que la ciutat també necessita una nova escola de primària a mitjà termini, per atendre l'increment del cens, augmentat per la immigració.

La gestió de la convivència és precisament l'assignatura més complicada. Els passos fets fins ara, com l'atorgament dels ajuts de la llei de barris per dinamitzar el sud de la ciutat, on es concentra bona part de la població immigrada, han d'anar acompanyats d'altres mesures. Una quarta part del cens de la ciutat ja és de procedència estrangera, i això genera recels. Ho saben els partits polítics i ho ha aprofitat Anglada per fer forat entre l'electorat. La xenòfoba P×C, que defensa un control ferri de la immigració, pretén eixamplar la seva presència al consistori gràcies a això.