El llibre de James, a desgrat del títol, és una nouvelle moral, exquisida. El de Muñoz Molina sí que és, pròpiament, un dietari: i dóna compte de la seva lluita contra una novel·la en curs, alhora que reflexiona sobre la maduresa del seu mig segle de vida.

LES GRANS DECISIONS.
Aquest de l'epígraf representa, sens dubte, un dels grans temes d'aquesta novel·la breu: les grans decisions de la vida, allò que fem (o que deixem de fer) i que, molts anys a venir, encara cueja, i de vegades de manera dolorosa, en la nostra consciència.

El protagonista és un militar anglès de cinquanta-dos anys que torna a Florència vint-i-set anys després d'haver-hi viscut un amor apassionat amb una comtessa de la ciutat. Se'n va allunyar, en el fons, per un conflicte de gelosia no resolt i per la idea –que incloïa un judici poc favorable– que es va fer de la dona. El protagonista, doncs, torna a Florència i coneix un jove de vint-i-cinc anys que festeja la filla de la comtessa (el seu amor de joventut). Les similituds entre ell i el jove són evidents. Aleshores, el militar mira de fer veure a l'altre que la filla de la comtessa –les semblances de la qual amb sa mare, és clar, encara són més corprenedores– es passarà la vida jugant amb ell per, finalment, deixar-lo caure de la seva existència. El jove anglès, però, persisteix en la seva obsessió amorosa.

La mà mestra de Henry James –consulteu, en el catàleg de Laertes, L'últim dels Valeri: una altra nouvelle molt interessant– fa que, malgrat la brevetat del text, s'hi dirimeixin problemes morals molt suggestius. El cert determinisme que el militar atribueix a la situació –i, sobretot, als personatges– el converteix en un escèptic àcid: «La felicitat mitigada per conjectures impertinents; aquesta és la meva creu.»

Per la seva banda, Stanmer, el jove, és tossut com una mula i, al capdavall, aconseguirà el seu objectiu: casar-se amb la filla de la comtessa. Però és aquí que la novel·la pren un rumb molt incisiu: el protagonista parla per la seva experiència, però en definitiva la seva experiència està basada en una renúncia: va abandonar la comtessa per una manca de gosadia probablement reprotxable. El to magnífic de James, tan mesurat, va retratant a la perfecció la figura del personatge madur, molt més sinuós que no pas el jove. Un protagonista que, val a dir-ho, no perd mai la lucidesa i que mira de no perdre mai, malgrat tot, el nord de les coses: «Un dubta si destruir una il·lusió, encara que sigui perniciosa; és tan deliciosa mentre dura».

Per cert, la traducció d'Àlex Gombau, formidable.

MADRID-NOVA YORK