Potser els candidats a cada alcaldia poden parlar de convertir un carrer en zona de vianants, però si els líders dels partits han d'articular un discurs que serveixi per a tots els municipis, és molt difícil que s'abstreguin dels debats que ocupen l'opinió pública i publicada en l'àmbit nacional. I es vulgui o no, hi haurà lectura de la suma dels resultats. En aquest sentit, és la primera revàlida del PSC amb José Montilla a la Generalitat. I Mas ja ho ha plantejat com un plebiscit, amb certa prudència, però ho fa fet, quan diu que a manca de lideratge del President en la defensa de l'autogovern, CiU ha de liderar el país des dels ajuntaments.

L'ESTATUT, ENCARA.
Quan semblava refredat el debat sobre el compliment del govern espanyol en el desenvolupament de l'Estatut i el temor a una retallada del Tribunal Constitucional, Òmnium i Maragall han situat l'Estatut altre cop a primera plana. I, discrepàncies amb el seu partit al marge, Maragall ho recorda apareixent cada dia amb alcaldables i en actes diversos, com ara ahir en la celebració dels 50 anys del Tractat de Roma. A qui perjudica més, a priori, el debat identitari és al partit de Maragall, que governa el 70% de la població des dels ajuntaments no pas gràcies a aquest discurs, sinó al dels carrers il·luminats i la vorera per arreglar. No en va, ahir Jordi Hereu parlava d'ampliar l'estat del benestar des del món local i Montilla mateix, en un acte de CCOO, va dir que l'Estatut no és un objectiu en si mateix, sinó un instrument per millorar la vida dels ciutadans. Els seus rivals saben que als líders territorials no els agrada el debat identitari, i ahir Ciutadans, que ja va néixer per a això, s'esforçava a situar el PSC com a «còmplice» del discurs «colpista» de l'acte d'Òmnium de dimarts –situat estratègicament a dos dies de les municipals–, on es va advocar per un Estat propi. I això que pel PSC només hi era Caterina Mieras. Potser ja li va bé al PSC la imatge d'ahir del conseller Saura fent pinya amb el govern andalús per desenvolupar l'Estatut, tenint en compte l'origen de molts votants.

ERC REMEMORA EL 1931.
En aquesta línia, Josep-Lluís Carod-Rovira va pregonar dilluns que una forta presència d'ERC als ajuntaments farà més forta Catalunya per reaccionar davant d'una hipotètica retallada de l'Estatut al Tribunal Constitucional. Es digui el que es digui, les municipals també marquen tendències. Carod no ho va dir, però ERC va guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 que van acabar amb la proclamació de la República dos dies més tard. La diferència és que aquelles eleccions estaven plantejades de facto com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII, i les del 27 de maig no ho són per a l'Estatut i la relació amb l'Estat. Almenys fins ara.

«LES COSES QUE INTERESSEN A LA GENT.»
Però no es pensin que quan es parla de «les coses que interessen a la gent», que segons les enquestes són aspectes com ara la immigració i l'habitatge, no hi ha polèmica. El PP de Badalona ha parlat d'immigració en un DVD en què, segons els rivals polítics, vincula immigració i delinqüència, i s'ha deixat anar la contundència verbal contra el Sarkozy de Badalona, Xavier Garcia Albiol, aquell que va agredir un manifestant contra un míting del PP. El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, li va recordar que «ja ens té acostumats a fer una política agressiva, tant amb el discurs com amb els punys». També «interessa a la gent» l'habitatge, i CiU ahir va tornar a agitar l'espantall de l'«expropiació forçosa» de pisos de la llei de l'habitatge.

MARCAR PERFIL.
Però és que sempre que hi ha un procés electoral, sigui en l'àmbit que sigui, és obligació dels partits marcar perfil propi, encara que hi arribin governant plegats. És el cas dels candidats per Barcelona del PSC, ERC i ICV, però en els discursos dels líders nacionals també hi ha aquest element. Si el PP ho fa amb la seguretat i la immigració, ahir s'hi va apuntar EUiA –que presenta amb ICV cinc caps de llista estrangers–, que ha demanat als seus futurs regidors que les empreses infractores en prevenció de riscos laborals no puguin concursar en obres municipals. Ciutadans marca tant perfil que demana als votants de municipis on no es presenta que votin en blanc. El PP està convençut de portar al seu molí molts votants del partit de Boadella en les eleccions al Parlament.

QUALSEVOL CONTEXT ÉS BO.
Sigui la Fira d'Abril, el torneig Godó de tennis, un partit de futbol amb ressò mediàtic –vegi's la final de la UEFA– o, com passarà diumenge, la fórmula 1 a Montmeló, qualsevol context o esdeveniment és bo perquè hi passegi un candidat o un líder nacional. Ahir era el Dia d'Europa. Doncs el PSC es va afanyar a vincular-ho als municipis, que és, diuen els socialistes, des d'on s'ha de construir Europa, perquè és on en bona mesura s'apliquen les normatives de la UE. Com també ho aprofiten els consellers, sobretot els que són líders dels seus partits, per visitar municipis i participar en actes públics. Saura és avui a la fira de gent gran a Barcelona, i ahir Puigcercós visitava unes obres a Matadepera... on curiosament governa ERC.

PRIMÀRIES A L'ESTAT, CATALUNYA JUGA.
Tot i que amb l'avançament de les eleccions al Parlament, les municipals no poden ser primàries per a la Generalitat, han caigut tan immediatament després que no poden ser del tot un test per a Montilla. José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy també jugaran a Catalunya en les primàries que sí que ho són a l'Estat per a la Moncloa. I s'ha de notar en els discursos de José Montilla i Josep Piqué. Estava previst que hi assistís el vicepresident Carod i el conseller Ernest Maragall, però l'expresident Pasqual Maragall es va presentar a l'acte de celebració del Dia d'Europa a la plaça Margarida Xirgu, organitzat per la seva amiga i secretària per a la UE Anna Terrón, i tots els ponents s'hi van adreçar en primer lloc com a president en els seus discursos. Estava previst que hi assistís el vicepresident Carod i el conseller Ernest Maragall, però l'expresident Pasqual Maragall es va presentar a l'acte de celebració del Dia d'Europa a la plaça Margarida Xirgu, organitzat per la seva amiga i secretària per a la UE Anna Terrón, i tots els ponents s'hi van adreçar en primer lloc com a president en els seus discursos.