Xavier Crespo, 49 anys, diputat i alcalde de Lloret. Ara fa quatre anys, era un passerell en política i va ser arribar i moldre, que vol dir aterrar a CiU i en un tres i no res aconseguir l'alcaldia i nou regidors, que està aviat dit. Quatre anys més tard, Crespo es torna a presentar amb part dels deure fets. Ha fet una aposta per la neteja, ha aconseguit que el casino es quedi, ha intentat canviar el turisme, ha fet un pla general nou i els projectes pel centre sociocultural de la plaça Pere Torrent i el nou teatre. No ha fet, en canvi, el projecte de remodelació de la façana marítima ni ha començat les obres de la piscina, que havia promès.

Hi ha polítics llagoters davant dels poderosos que fan un lleig davant dels pobres. No és el cas de Crespo, que, potser per la feina de metge, té un tarannà humanista. És un home d'anar per feina, senzill i, sobretot molt normal, cosa que no abunda en la política. No és un gran orador. Llegeix i s'entrebanca, passa de la segona línia a la quarta i els que l'escolten no entenen res. S'encalla i, de vegades, quequeja. O sigui que no té els vots que té per ser un bon orador, tot i que últimament amb la pràctica de l'alcaldia i del Parlament, en què ha estat elegit diputat, ha millorat. Crespo tampoc no és un líder de masses, però, en canvi, a Lloret se l'aprecia perquè no té ínfules de polític i perquè després de quatre anys d'alcalde no li han pujat els fums al cap. Continua essent un bon jan.

Casat i amb tres fills, combina la política amb l'ofici de metge. Un ofici que va començar a Mallorca per continuar a l'hospital de Calella i acabar al de Blanes. L'ofici de metge el porta molt a la sang. Tot i que a l'estiu ell va amb moto perquè és l'única manera de circular per Lloret, les motos no li agraden. Sobretot per als joves. Diu que a l'hospital ha vist molts caps oberts. Renya els seus col·laboradors que fumen i es cuida a l'hora de menjar. Al principi de ser alcalde, amb dinars institucionals que el seu càrrec comporta, es va engreixar uns quants quilos. Tan bon punt se'n va adonar es va posar a dieta, una dieta que li deu haver resultat perquè no sembla que s'hagi engreixat més. Crespo és seguidor del Barça. Ell no ho diu però després d'un mal partit deu ser dels que no sopen i si sopa deu ser un sopar sobri com la misèria. Reconeix que el cap de setmana està de molt bon humor si es combina una victòria del Barça i una de l'hoquei de Lloret. A la presidència de l'hoquei hi va ser quatre anys fins al 2003. Els fills hi jugaven i ja se sap. Amb el Barça, el lligam és més profund. El germà del seu avi, Josep Llobet, va jugar en el primer equip del Barça amb Joan Gamper.

És exigent. Quan les coses no surten bé, renya els regidors. Crespo vol cuidar la salut de Lloret quatre anys més i ho vol fer sense medicines, natural, com és ell.