Diuen que no hi ha gairebé cap casa de Mataró que no tingui un dibuix o un retrat de Manuel Cuyàs. Quan fa gairebé dos anys de la seva mort –va ser el 29 de juliol del 2005, l'últim dia de les Santes–, familiars, amics i molta gent de la ciutat van voler retre un homenatge al dibuixant mataroní. L'acte es va celebrar dissabte a la tarda al Centre Atlètic Laietània i hi van assistir més d'un centenar de persones. Aquest acte, Cuyàs l'havia rebutjat un parell de vegades en vida. O bé per orgull o bé per humilitat –hi ha diferents creences– aquest gran dibuixant mai va voler tenir un reconeixement públic. Però dissabte es van poder recordar moltes de les facetes de la seva vida. Des del Cuyàs dibuixant fins a l'amic, el pare, l'espòs, l'avi i l'excursionista.

Cuyàs va agafar l'afició de dibuixar de ben jove i ja no la va deixar mai. L'olor i el traç de la tinta xina «li va impregnar la sang», tal com ell reconeixia. Seguidor de l'escola de Junceda i de totes les revistes en català de l'època de la República, l'artista va veure escapçada la seva carrera amb la Guerra Civil i amb la dictadura. Tot i això, el dibuixant mataroní va fitxar per l'editorial Bruguera, on la majoria del material que produïa s'enviava cap a Anglaterra. Unes vinyetes plenes de força i en què els personatges –segons va explicar el periodista i fill del dibuixant, Manuel Cuyàs– gairebé cobraven vida. Els dibuixos de Cuyàs anaven adreçats a un públic femení, que reclamava més seriositat i rigor. Segons Cuyàs fill, aquesta època va ser una de les més felices i prolífiques del seu pare, que mai va deixar de fer retrats i dibuixos –fins i tot havia dibuixat classes senceres de diferents escoles de Mataró–, anuncis publicitaris, cartells i auques per als amics, i la majoria de les vegades no els cobrava ni un cèntim. Una època feliç perquè podia dibuixar a casa i només anar a Barcelona un cop per setmana. La seva faceta d'excursionista, amb la Colla de l'Acordió, que va recordar a través de diferents anècdotes que va explicar Antoni Bonamusa, com ara que ell i Josep Reniu eren els més bromistes de la colla i que sempre quedaven apartats del grup distrets o xerrant de qualsevol cosa. També es va recordar que Cuyàs anava sempre a la muntanya amb americana, corbatí i barret. És per aquest motiu que molta gent el descriu «com un senyor de Mataró» perquè anava ben vestit –i perquè passejava amunt i avall per la Rambla– quan la raó era que hi passejava tant perquè hi vivia. Durant l'acte també es va recordar el vessant catalanista de Cuyàs i del seu compromís amb CDC. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va assistir a l'homenatge a l'artista, acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrusola. L'exposició que es pot visitar al Centre Atlètic Laietània és un recorregut per les diferents facetes del dibuixant. Un bust de Cuyàs, obra de Manuel Cusachs, presideix la mostra.

Amb motiu de l'homenatge, el CA Laietània ha editat un llibre il·lustrat amb dibuixos i retrats de Manuel Cuyàs. L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va destacar la importància que les ciutats tinguin artistes de la talla d'aquest dibuixant. L'acte –que va presentar el president de l'entitat, Jordi Buscà– es va tancar amb un concert de piano a càrrec de Pere González i la soprano Lídia Martínez, amb un repertori que es va escollir entre les cançons que més agradaven a Cuyàs i en què destacaven temes de Cole Porter i cançons que la mateixa colla d'excursionistes havia adaptat de les poesies de Josep Punsola i amb música d'Elisard Sala.