Potser el partit s'ha convençut que amb esquers en clau estrictament municipal no n'hi haurà prou per donar a Trias l'empenta que necessita pel salt al consistori. O potser és que, ras i curt, les declaracions de Maragall són massa gustoses per no ficar-hi cullerada. Sigui com sigui, CiU va optar ahir per donar un gir en clau estrictament política a la precampanya a Barcelona, centrada fins ara en la discussió entorn dels temes de ciutat.
Ho va fer en un dinar amb periodistes en què Mas i l'expresident Jordi Pujol van fer de padrins de Trias i es va ressuscitar l'argument que Trias pot guanyar perquè, tot i ser no ser comparables –ho va admetre el mateix candidat–, en les eleccions al Parlament de l'1 de novembre, la federació nacionalista va guanyar a Barcelona. Per primer cop des del 1995, va recordar Pujol. Si el 27 de maig es repetissin els resultats del dia de Tots Sants a la capital catalana, va traduir Trias, CiU (que ara en té 9) obtindria 14 regidors, i el PSC, 11, quatre menys que ara. La idea, continuant amb l'argument, és mobilitzar aquest electorat de les catalanes. Aquest i un altre: el que integren els socialistes de perfil catalanista i decebuts amb el seu partit: «Pasqual Maragall ha dit que alguns votants catalanistes del PSC es poden sentir orfes, i a aquesta gent també li demano el vot», va dir Trias.
Mas va destacar que, de les 920 llistes que presenta CiU comptant municipis i pedanies, el partit dóna prioritat a Barcelona, «a part de per les raons òbvies», per dos motius. El primer: «El mateix Maragall diu que les decisions que prenia anaven segons el PSOE i el carrer Nicaragua [on hi ha la seu del PSC].» Per això, CiU entén que ni el tripartit ni Montilla poden defensar Catalunya, i que l'alcalde de Barcelona hauria d'assumir aquest rol de paladí. Per «aixecar els decibels de la defensa del país» des d'una òptica catalanista. El segon motiu: «És absolutament urgent i necessari trencar la concentració de poder absolut en mans socialistes.» Per Mas –que va qualificar de «frau moral» la substitució de Joan Clos per Jordi Hereu a l'alcaldia–, el triomf de CiU a Barcelona permetria recuperar un cert «equilibri de poders a Catalunya», perquè l'actual situació, va dir, «perjudica els ciutadans, com es va veure al Carmel. Els barcelonins estaran més ben defensats per un ajuntament no supeditat a la Generalitat i el PSC».
Com a exemple del que comporta la «supeditació» del «buròcrata» Hereu i el seu equip, Trias va esgrimir el conveni signat entre Ajuntament i Generalitat per fer 51 equipaments socials a Barcelona del 2005 al 2007: «Només se n'ha fet un. Dels altres 50, no se n'ha començat cap.»
L'alcaldable convergent va reiterar que la reedició del tripartit municipal no és ni molt menys cosa feta, i que està disposat a parlar amb PP i ERC, tot i que va evitar fer travesses. «Això, el 27 a la nit», va dir. Si finalment no se'n surt, Trias va garantir que continuarà al capdavant del grup municipal, encara que sigui a l'oposició. «No és la il·lusió de la meva vida, però jo em vaig comprometre a quedar-m'hi 12 anys.» En fa quatre.
)
